Tal dia com avui de l’any 1137, fa 881 anys, es feia efectiva la donació del regne d’Aragó a favor del comtat independent de Barcelona que, prèviament, havia estat protocol·litzada en les Capitulacions Matrimonials de Barbastre (11 d’agost de 1137) i confirmada en el Compromís d’Ayerbe (27 d’agost de 1137). Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona, es convertia en príncep d’Aragó (Home Principal d’Aragó) i passava a exercir el domini efectiu sobre les terres i súbdits del regne aragonès. En canvi, Ramir d’Aragó es reservava mantenir, únicament a títol honorífic, la condició de rei com a pare (en aquell cas sogre) del senyor veritablement efectiu.
Els Capítols Matrimonials de Barbastre deien: “Jo, Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, et dono a tu, Ramon, comte dels barcelonins i marquès de Gòtia, la meva filla com a muller i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos”. Això en cap cas significaria la pèrdua de la independència del regne aragonès. En el mateix document el rei Ramir encomanava al comte Ramon Berenguer a “salvar els usos i costums que el meu pare o el meu germà Pere tingueren en el seu regne”. A partir del fet, Aragó i Barcelona mantindrien durant segles la seva independència; però quedarien vinculades a través d’una mateixa dinastia: la casa comtal barcelonina.
La possessió efectiva del regne aragonès posa de manifest dos fets fonamentals per entendre la història de la corona catalanoaragonesa. El primer és la constatació que la dinastia comtal barcelonina actuava com un poder plenament independent, lliure de negociar i establir aliances o unions dinàstiques amb altres dominis. I el segon és que el comtat de Barcelona, a ulls del rei Ramir i de les oligarquies aragoneses, era el millor garant per a mantenir la independència d’Aragó, greument amenaçada per l’ambició expansiva dels regnes de Castella i de Navarra. Cal no oblidar que la donació es va anticipar tretze anys a les noces entre el comte barceloní i la filla del rei aragonès.