Tal dia com avui de l'any 1877, fa 140 anys, moria a Virginia Water (Anglaterra) el tinent general carlí Ramon Cabrera i Grinyó, conegut com el “Tigre del Maestrat”. Nascut a Tortosa (Baix Ebre) l'any 1806, va ser la figura militar més rellevant de la Primera Guerra Carlina al País Valencià, a l'Aragó i a Catalunya. El sobrenom que li van imposar els liberals pretenia crear una imatge distorsionada del personatge, presentant-lo com un ser atroç i cruel. La realitat, però, és que Cabrera –com els generals liberals– no era més que un producte del seu temps: el d'una societat atàvica i violentada que s'enfrontava a grans transformacions culturals, polítiques i econòmiques.

L'esclat del conflicte va enganxar Cabrera al Seminari de Tortosa. Impulsivament va abandonar els estudis i es va incorporar –amb un grau militar– a la part de l'exèrcit carlí que s'havia format a Morella (País Valencià). La campanya militar dirigida cap a Lleida va ser un absolut fracàs i tots els caps militars van morir o van caure presoners i van ser afusellats. Cabrera va restar com l'únic comandant i es va retirar al Maestrat aragonès i valencià, que va convertir en el centre de les seves operacions. Posteriorment dirigiria o codirigiria diverses campanyes militars a Castella, a Andalusia i a Catalunya, amb victòries sonades, que li reportarien un gran prestigi personal.

El fet més determinant de la seva carrera militar va ser l'afusellament de la seva mare. El general liberal Nogueras Pitarque –amic personal del general Espartero, cap suprem de les forces liberals– va arrestar i empresonar la mare de Cabrera. Oficialment per venjar les atrocitats del fill. Va ser afusellada a Tortosa sense cap mena de càrrec ni de judici. Aquest fet va alimentar poderosament l'espiral de violència del conflicte. Conclosa la guerra, Cabrera es va exiliar a Londres, on es va casar amb Marianne Richards –una rica hereva de la campinya anglesa–. Des del seu còmode exili va maniobrar –sense èxit– per desplaçar el carlisme de l'escenari bèl·lic cap a l'arena política.