Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el capità general Orgaz Yoldi —que es feia anomenar Jefe de los Servicios de Ocupación— ordenava la clausura del camp de concentració d’Horta, a Barcelona, la dispersió dels seus reclusos i la seva definitiva “clasificación en función de sus responsabilidades”. Aquell camp va ser situat als pavellons en construcció que, posteriorment, serien les Llars Mundet “que solo están empezados e inservibles (...) por tanto, casi inhabitables”. Va ser amb el Palau de les Missions de Montjuïc i la Fàbrica de Cànem del Poble Nou, un dels tres grans camps de la ciutat.

La població reclusa d’aquell camp estava formada, bàsicament, per presoners de guerra republicans; i en menor mesura per persones que havien comès alguna acció “indecorosa” (com per exemple “no saludar al paso de la bandera”); o exiliats que havien retornat confiant que “la justícia de Franco”, tal i com divulgava la propaganda franquista, els acolliria com “hijos pródigos que regresan a la Patria”. La investigació historiogràfica revela que els reclusos d’aquell camp malvivien en condicions infrahumanes, mentre esperaven que l’aparell repressiu del règim els redirigís als “Batallones de Trabajo” dispersos arreu del territori estatal. En alguns casos se’ls va dirigir a camps de concentració de la França ocupada i l’Alemanya nazi.

El camp de concentració d’Horta i els altres vint camps a Catalunya o els més de cent seixanta a la resta de l’estat espanyol estaven inspirats en els camps de concentració alemanys habilitats pel règim nazi abans de l’esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945). Alguns historiadors han assenyalat Paul Winzer, cap de la Gestapo a Espanya, com l’arquitecte dels camps de concentració franquistes. La funció d’aquests camps era la de disposar de mà d’obra esclava per a construir obres civils (preses d’embassaments, canals, línies de ferrocarril o aeroports); retenir, investigar, classificar per responsabilitats  i adoctrinar els presoners; i afusellar aquells que l’aparell repressiu franquista considerava “irrecuperables”.