Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, un tribunal militar franquista condemnava a mort Carles Flix Morera, que havia estat una de les màximes figures europees de la boxa i un mite de l’esport a Catalunya. Carles Flix, nascut a l’antiga vila de Gràcia el 1907, havia estat campió de la categoria de pes gall d’Espanya el 1928, i d’Europa el 1929. Les fonts de l’època destaquen el seu estil sobri però elegant. Des que havia guanyat el títol europeu, no havia estat mai derrotat per KO, sinó que els seus rivals només l’havien pogut destronar pel còmput de punts al final de cada combat.

Malgrat que algunes fonts daten la seva mort el 4 de febrer de 1939 (Reial Acadèmia Espanyola d'Història, Viquipèdia), la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 05/03/1939) revela que Carles Flix va ser condemnat a mort el 4 de març de 1939 i afusellat al Camp de la Bota l’endemà. Altres fonts revelen que quan els seus botxins el van situar al “paredón”, Carles Flix ja era pràcticament mort: des que havia estat detingut (12 de febrer de 1939) l’havien sotmès a un brutal interrogatori i a una salvatge tortura, que l’havia desfigurat totalment.

La Vanguardia Española titulava: “Justicia en la España Nacional” i relatava: “Ha sido condenado a la pena de muerte Carlos Flix Morera, individuo de ideología marxista, que, durante el período de dominación roja, actuó al servicio de las chekas (...) como interrogador  (...) se aprovechaba de sus facultades físicas para maltratar a los detenidos”. Però, en canvi, la pràctica totalitat de la investigació historiogràfica destaca que Carles Flix mai va manifestar cap tipus d’ideologia. L’any 1936 s’havia retirat de la competició i es dedicava, exclusivament, a entrenar futurs púgils.

També aquesta investigació revela que els dirigents de la CNT-FAI li van voler requisar el seu vehicle, un Ford de gamma adquirit amb els ingressos que havia obtingut durant la seva etapa professional. I que, per evitar aquesta requisa, Carles Flix hauria acceptat transportar les pagues dels milicians que combatien al front de guerra. Altres fonts assenyalen que un enemic personal i destacat falangista de Barcelona l’hauria acusat falsament dels delictes que li va imputar el consell de guerra franquista; i, fins i tot, hauria pres part activa en l’interrogatori i les tortures.