Tal dia com avui de l’any 1941, fa 77 anys, la premsa de l’època publicava que la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona, havia sol·licitat al bisbat de Barcelona que es fes càrrec d’una part dels orfes de guerra i els distribuís per les diferents finques (“colonias agrícolas”) que els rectors parroquials gestionaven en nom de la mitra. Considerant que l’aparell governamental franquista havia creat instruments per acollir i privilegiar els orfes de guerra del bàndol franquista, aquella mesura revelava no tan sols la brutal discriminació que es practicava sobre els orfes de guerra republicans (la immensa majoria d’aquest segment de població a Catalunya), sinó també la manifesta incapacitat del règim franquista per afrontar els greus problemes socials causats pel conflicte civil espanyol (1936-1939).
La nota de premsa de la Junta Provincial de Protección de Menores citava textualment “colaborando así a la obra, a la vez, patriótica, cristiana y social de elevar niños moralmente abandonados a la noble condición de hombres disciplinados y útiles, temerosos de Dios, simiente de una familia cristiana y base de una sociedad más perfecta”. La investigació historiogràfica ha revelat que els escassos orfenats existents a Catalunya estaven saturats i que alguns dels responsables veien els infants com el rebrot de l’enemic vençut i liquidat durant la guerra. La mateixa investigació conclou que la maniobra de la Junta Provincial de Protección de Menores consistia a derivar a l’Església una part de la responsabilitat amb el convenciment que, amb el trasllat, no s’abandonaria l’estratègia d’adoctrinament ideològic que es practicava als orfenats.