Tal dia com avui de l'any 1479, fa 539 anys, moria a Barcelona el rei Joan II, fill del primer Trastàmara (Ferran d'Antequera) i pare del darrer Trastàmara (Ferran el Catòlic) que van regnar a la Corona d'Aragó. Joan II, però, passaria a la història per l'alt grau de violència en què es va veure sotmès el Principat de Catalunya durant el seu regnat. Durant els vint-i-un anys que va seure al tron de Barcelona, el país es va veure abocat a tres guerres civils i a una guerra exterior. La seva desmesurada ambició combinada amb unes fortes mancances polítiques convertirien el seu regnat en l'etapa més violenta de la història medieval catalana.
Joan II va ser rei consort de Navarra (1419) abans que sobirà de la Corona d'Aragó (1458). El 1419 es casava amb la reina Blanca de Navarra, la vídua del difunt príncep hereu Martí el Jove, el darrer Berenguer, en una operació que pretenia reforçar la legitimitat dels Trastàmara com a sobirans de la Corona d'Aragó. La mort de la reina Blanca (1441) i la seva ambició per a ocupar en solitari el tron de Pamplona, contra el que dictava el testament de la difunta, va generar el primer conflicte. Com a hereu a la Corona d'Aragó, es va enfrontar a una bona part de l'aristocràcia catalana que donava suport al seu fill primogènit, Carles de Viana, com a legítim hereu de Blanca.
Més endavant, com a sobirà de la Corona d'Aragó i del regne de Navarra, seria del tot incapaç d'arbitrar en els conflictes urbans de la Biga i de la Busca que sumirien Barcelona en un escenari de violència permanent i que culminarien amb l'ensorrament econòmic de la ciutat. Tampoc va tenir cap encert en les dues revolucions dels Remences, i si va conèixer algun èxit polític seria gràcies a la intervenció de la seva segona esposa, la reina Joana Enríquez, que es va posicionar clarament a favor dels pagesos de remença i contra l'aristocràcia feudal. Va acabar el seu llarg regnat com l'havia començat: amb un país violentat que suggeria l'estampa d'una gran bola de foc.