Tal dia com avui de l'any 1469, fa 548 anys, es casaven a Valladolid els prínceps hereus de les corones d'Aragó —Ferran— i de Castella —Isabel—, ambdós de la casa de Trastàmara, i culminaven el projecte d'unió dinàstica dels seus respectius dominis. El matrimoni de Ferran i d'Isabel era, també, el resultat final d'un conflicte que havia enfrontat dos poderosos partits oligàrquics amb presència i amb interessos arreu dels regnes peninsulars. Aquest conflicte havia conegut diverses manifestacions, tant en el camp de la diplomàcia com en el camp de la guerra. Castella havia patit una guerra civil devastadora que marcaria decisivament el seu futur polític i econòmic.

Els dos bàndols en conflicte eren anomenats partit aragonès i partit portuguès. Els primers eren partidaris de la unió dinàstica de Castella i d'Aragó, i estava format per les elits mercantils catalanes i valencianes i part de les oligarquies latifundistes castellanes. El projecte “aragonès” passava per reforçar el poder del rei —tradicional aliat de les elits mercantils— en detriment de l'aristocràcia catalana. En canvi els segons eren partidaris de la unió dinàstica de Castella i Portugal, i estava format per les elits mercantils portugueses i part de les oligarquies latifundistes castellanes. El projecte “portuguès” estava centrat en l'expansió i el domini senyorial i comercial al nord d'Àfrica.

El posicionament del partit aragonès obeïa a un conflicte que, a la Corona d'Aragó, remuntava a dècades anteriors. El rei, la burgesia mercantil i la pagesia de remença havien mantingut pactes per diluir el poder de l'aristocràcia que, especialment a Catalunya com a país feudal, tenia tanta o més força que la monarquia. El matrimoni de Ferran i d'Isabel culminava una maniobra política iniciada cinquanta-set anys abans, amb l'entronització dels Trastàmara a la Corona d'Aragó (1412), que marcaria la progressiva gravitació de les grans cases nobiliàries catalanes —el braç armat del Principat— cap a Castella; i la pràctica desaparició d'aquest corpus social a Catalunya.