Tal dia com avui de l’any 236 aC, fa 2.257 anys, a Roma, naixia Publi Corneli Escipió, que seria conegut com Escipió l’Africà, i que seria el general que iniciaria la conquesta romana de la península Ibèrica. L’any 218 aC -en el marc de les guerres púniques que enfrontaven Roma i Cartago pel domini de la Mediterrània occidental- la república tiberina va enviar a la península Ibèrica els germans Cneu i Publi Corneli Escipió, liderant un potent exèrcit que tenia la missió d’impedir la progressió de les tropes cartagineses que a través de l’arc mediterrani del golf del Lleó es dirigien cap a la península Italiana.
Els escipions van desembarcar a la colònia grega d’Emporiae (l’actual Empúries i aliada tradicional dels romans) amb un doble propòsit. Primer, tallar la connexió entre la rereguarda cartaginesa (situada a Qart Hadash, l’actual Cartagena); i l’avantguarda del general Annibal Barca que estava travessant els Pirineus per la vall alta del Segre. I, segon, impedir que les nacions nord-ibèriques que tenien aliances comercials amb els cartaginesos, especialment els ilergets de la plana de Lleida i els ilercavons de la vall de l’Ebre català continuessin proveint les tropes d’Anníbal. La posterior rebel·lió ilergeta contra la presència romana s’emmarcaria en aquell context de bloqueig comercial.
Després del desembarcament (218 aC), les tropes romanes es van desplaçar cap al sud seguint la línia de la costa. En el decurs d’aquell trànsit no van trobar cap obstacle perquè les nacions nord-ibèriques de la costa (els indiketes de l’Empordà, els laietans del Maresme i del pla de Barcelona, i els kessetans del Penedès i del Camp de Tarragona), eren tradicionals aliats de les ciutats gregues i de Roma. Escipió l’Africà va ordenar construir el primer campament militar romà estable de la península sobre un turó que els nord-ibèrics anomenaven Tarrakon, i que seria l’origen fundacional de la ciutat romana de Tàrraco, capital de la província romana Tarraconense.