Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, en el context dels primers mesos de la Guerra dels Segadors (1640-1652), arribava a Barcelona la notícia que Roger de Bossost, baró d’Espenan ―en aquell moment el comandant de l’exèrcit aliat catalano-francès― havia lliurat Tarragona a les tropes hispàniques del marquès de Los Vélez sense presentar batalla. Segons l’anotació del Dietari de la Generalitat: “En aquest die vingué la desdichada nova, que eren las quatre de la matinada, que la ciutat de Tarragona se era entregada al enemich liberament, sens haver-li vista la cara”.

Aquella notícia va causar una gran commoció a Barcelona, i segons el mateix Dietari, tant per la importància estratègica de la plaça com per la forma en què havia estat lliurada, “causà molt gran alteració, perquè dins estava lo conseller ters de la present ciutat (referida, en aquest cas, a Barcelona) ab la bandera de Santa Eulària, patrona d’esta província, y musur de Espenan, general del exèrcit. Y vista la trayció, fonch forçós exir ab pacte”. Segons la mateixa font documental, el francès Espenan disposava de forces militars suficients per resistir l’embat hispànic.

Segons el mateix Dietari: “Tothom isqué ab ses armes (referit, de nou, a Barcelona), y fonch tant gran la alteració, que sobre del mig die se mogué un avalot per la present ciutat, cridant la gent: «muyren traydors», que rehonablement n·i havia en la present ciutat. Y mataren ab grandíssim rigor tres jutges de la Audiència que des del die de corpus estaven amagats, donant intelligencias y avisos als ministres reals de Madrit del que la província obrava per la defensa, que era la causa de la total destrucció nostra; los quals foren micer Luys Ramon, micer Rafel Puig, micer Joan Batista Gori”.

“Y aprés de haver-los morts y pagades moltas punyalades y escopetades, que no tenian figura, los lligaren una corda en lo coll hi·ls rossegaren per tota la ciutat cridant: «Assí són los traydors». Hi·ls portaren a la plassa del Rey, hont hi havia unas forcas que la ciutat, per a acreditar la justícia, havia plentades en dita plassa y altres parts de la ciutat pochs die havia, ahont los penjaren per lo coll ab unas cordas de espart ab que·ls arrossegaren, hont los anaren a veurer moltíssima gent (...) Sia exemple per als qui governen (...) guait-s·i qui guardar-i ha que lo mateix los succehirà”.