Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, a València, Manuel Azaña —president de la República— i Juan Negrín —president del govern i ministre de defensa— signaven un decret que, en el seu article primer, deia: “Queda facultado el Gobierno para emplear a todos los ciudadanos de ambos sexos comprendidos entre los 17 a los 53 años de edad, ambos inclusive, siempre que no estén prestando un servicio militar, en cualquier género de trabajo o de servicio en beneficio de la defensa nacional”. Aquella ordre de mobilització va ser decretada vuit setmanes després de la retirada republicana de l’Ebre (16 de novembre de 1938), i tres dies abans que els darrers efectius de les Brigades Internacionals abandonessin territori republicà (17 de gener de 1939).
Aquella ordre de mobilització, decretada en un escenari de derrota (les tropes franquistes ja havien ocupat Lleida i Tortosa, i l’endemà ocuparien Reus i Tarragona) no tindria, pràcticament, cap efecte pràctic. Ni tan sols a la meitat sud del País Valencià, que resistiria l’ocupació franquista fins a la darrera setmana del mes de març de 1939. No obstant això, delatava la nul·la qualitat humana d’aquell darrer executiu republicà —sobretot del socialista Negrín—, disposat a sacrificar una població que havia perdut totalment la fe en la classe política i en la victòria republicanes espanyoles. Seria, precisament el socialista Negrín l’autor de la reveladora cita. “Y si esa gente van a descuartizar España, prefiero a Franco que una Cataluña independiente”.