Tal dia com avui de l’any 1640, fa 377 anys, es produïa al coll de Balaguer (l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp) el segon enfrontament armat entre els exèrcits del Principat de Catalunya i de la monarquia hispànica, en el context de la guerra dels Segadors (1640-1652) en la seva primera fase, de caràcter independentista (1640-1641). Aquest segon enfrontament, tot i l’escassa incidència que va tenir sobre els efectius militars dels exèrcits combatents, marcaria l’inici del conflicte bèl·lic. Després de la batalla del Coll de Balaguer, el país transitaria d’un paisatge de revolta contra la ocupació hispànica, que es remuntava a 1635, cap a un escenari de guerra convencional.

El primer enfrontament armat entre tots dos exèrcits havia estat tres mesos abans, el setembre de 1640, a Illa (el Rosselló). En aquell cas, els exèrcits hispànics aquarterats al Rosselló, dirigits per Juan de Garay, van assetjar la vila d’Illa amb el propòsit de capturar homes i armes de l’exèrcit català que estaven disposats per al combat. La intervenció del sometent popular i de l’exèrcit francès va convertir l’operació hispànica d’Illa en un fracàs sonat. Garay va ser ferit al cap, van tenir més de 500 baixes i van perdre diverses peces d’artilleria. L’administració hispànica contestaria amb una declaració de casus belli, que s’iniciaria amb una ofensiva de conquesta des del sud del Principat.

L’administració hispànica, conscient que no podria trencar els canals d’ajut que l’exèrcit català rebia des de França, va concentrar tots els esforços a Tortosa (Baix Ebre) —els exèrcits inicialment destinats a neutralitzar la revolta que s’havia declarat a Nàpols— i va iniciar una ofensiva de conquesta en direcció a Tarragona i Barcelona. L’exèrcit hispànic, comandat per Pedro Fajardo (marquès de Los Vélez) i format per 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons, s’enfrontaria amb l’exèrcit català, comandat per Bernat de Boixadors i Josep d’Ardena i format per 2.000 miquelets i dos canons, que li va sortir al pas al coll de Balaguer, a mig camí entre Tortosa i Tarragona.

La diferència abismal d’efectius marcaria el resultat de la batalla. Boixadors i Ardena, conscients que no podrien aturar l’avançament hispànic a l’estratègic coll de Balaguer —el qual marca el límit entre les regions naturals de la vall de l’Ebre i el Camp de Tarragona—, van traçar una retirada ordenada fins a Cambrils i Tarragona, places proveïdes de construccions defensives i peces d’artilleria que els permetria de conservar el gruix de l’exèrcit i reunir nous efectius disposats al combat. La batalla del Coll de Balaguer seria la primera d’un seguit d’enfrontaments armats que confirmaria la definitiva naturalesa bèl·lica del conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica.