Tal dia com avui de l’any 1889, fa 130 anys, moria a Barcelona Francesc de Paula Rius i Taulet, que en el decurs de la seva vida havia estat alcalde de la capital catalana en quatre ocasions. No obstant això, Rius i Taulet adquiriria el prestigi que transportaria el seu nom a la posteritat, durant el seu darrer mandat com a alcalde de Barcelona (1885-1889). Durant aquest mandat va impulsar i gestionar la celebració de l’Exposició Universal de 1888 que, després d’un segle llarg d’ostracisme provocat per l’ocupació borbònica de 1714, aconseguiria situar ―de bell nou― Barcelona en el mapa de les grans capitals europees.
A l’ombra de l’Exposició Universal es van portar a terme una sèrie de construccions i millores que, a Rius i Taulet, li valdrien el sobrenom de “l’alcalde urbanista”. Durant el seu darrer mandat (1885-1889) es va urbanitzar el parc de la Ciutadella, el passeig de Colom, el Moll de la Fusta i es va fer la primera instal·lació d’enllumenat elèctric als carrers de Barcelona (la Rambla, plaça Sant Jaume i passeig Colom). També durant aquell mandat, Rius i Taulet va promoure la construcció del mercat del Born, del Palau de Belles Arts i l’estàtua de Colom i es van iniciar les obres del Palau de Justícia, del cementiri de Montjuïc i de l’Institut Municipal d’Higiene.
L’Exposició Universal de 1888 era el primer certamen d’aquesta naturalesa que se celebrava a la península Ibèrica. L’impuls d’aquella cita promouria l’ensorrament del darrer tram de muralla existent (la muralla de Mar) i la urbanització del front marítim i de la meitat sud de la Dreta de l’Eixample; espais que serien ambiciosament dotats amb els elements urbanístics i constructius característics d’una gran capital europea. Aquesta febre constructiva generaria tensions econòmiques, fins al punt que conclosa l’Exposició Universal, es recordaria a Rius i Taulet per una frase seva: “Fes el que deguis, encara que deguis el que facis”.