Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, a l’Audiència Provincial de Tarragona, en aquell moment situada a la plaça del Pallol, es va produir una rocambolesca i massiva fuga de set presos que havien estat detinguts, uns dies abans, per la seva participació en l’atracament de la Banca Escrivà, a Amposta. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia i Diari de Tarragona, edicions del 13 de març de 1936); aquella fuga es va produir en sortir de la sala on havien estat jutjats i condemnats. La mateixa premsa relata que, tot i el fort dispositiu policial, format per diversos membres de la Guàrdia Civil, en un primer moment es van fugar dos presos; i enmig de la confusió, els cinc restants.

En el món rural català, el sistema bancari estava dominat per aquestes petites entitats independents; que, generalment, custodiaven a l’interior de les seves oficines els dipòsits monetaris dels seus clients. Aquestes oficines, generalment aïllades i amb uns mitjans de seguretat molt limitats, sovint eren víctimes d’atracaments (coincidint amb la realització d’ingressos copiosos; la informació dels quals, prèviament, havia estat filtrada); o de robatoris (accés a la cambra cuirassada de l’oficina, amb ús de la força, durant la nit o la matinada). No obstant això, als anys 30 del segle XX, aquestes petites entitats ja contractaven pòlisses que asseguraven una part dels dipòsits que custodiaven. En canvi, els atracaments a clients no estaven coberts per aquesta garantia.

Aquestes petites entitats van proliferar en el món agrari que havia desenvolupat un teixit industrial de producció alimentària (Empordà, Pla de Lleida, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona); i, generalment, eren propietat d’una família local que tenia certa tradició en l’activitat financera. Durant les primeres dècades del segle XX van ser entitats molt florents, però quan es va produir l’atracament a la Banca Escrivà d’Amposta, aquest sector ja havia entrat en un procés de reordenació dominat pels bancs d’abast general. Durant la dècada dels 20 del segle XX, el Banc de Reus es va convertir en la primera entitat financera catalana, en absorbir o passar a tutelar una quantitat important de petits establiments bancaris d’abast local.