Tal dia com avui de l'any 1957, fa 60 anys, sortia al mercat el primer Seat 600. Havia estat fabricat a la cadena de muntatge de la factoria Seat del polígon barceloní de la Zona Franca. La primera unitat sortiria a la carretera pocs dies després, el 8 de juliol de 1957, amb la matrícula de Barcelona placa B-141.141. Els primers Seat 600 van sortir amb un preu de mercat de 65.000 pessetes de l'època, l'equivalent actual aproximat a 10.000 euros, i ràpidament es van convertir en el vehicle –i en el símbol– de les embrionàries classes mitjanes espanyoles que es començaven a articular després de vint anys de duríssima postguerra.
El primer model de Seat 600 es va anomenar Normal. Era un vehicle inspirat en el Fiat 600 –que la factoria torinesa comercialitzava des del 1955– dissenyat per l'enginyer italià Dante Giacosa. El 600 català tenia un motor posterior longitudinal de 633 centímetres cúbics amb una potència de 21,5CV; que consumia 7 litres de gasolina de 86 octans cada 100 quilòmetres i que assolia una velocitat punta de 95 km/hora. La seva carrosseria mesurava 3,30 metres de llarg, 1,38 metres d'ample, 1,35 metres d'alt i 2,04 metres de batalla (la distància entre eixos). L'habitacle –pensat per a quatre places– tenia dues portes amb sistema d'obertura tipus “suïcida” –s'obrien de davant cap al darrere–.
El Seat 600 es va convertir en el vehicle més habitual de les carreteres catalanes i espanyoles. Durant els setze anys que separen 1957 i 1973 la factoria de Zona Franca en va fabricar quasi 800.000 unitats. Durant aquells anys s'introduirien petites modificacions destinades a millorar les prestacions del vehicle. Entre 1963 i 1970 el model 600 D substituiria progressivament l'inicial model Normal. El motor passava a 767 centímetres cúbics i 25 cavalls de potència, i guanyava una punta de velocitat de 105 quilòmetres/hora. I finalment entre 1970 i 1973 sortiria el model 600 L –que substituiria el 600 D– amb una punta de velocitat de 115 quilòmetres/hora.
Durant els setze anys del 600, es van fabricar també alguns derivats que no tindrien el mateix èxit, però que també van formar part del paisatge viari català del “desarrollismo” franquista. Serien el 600 Descapotable, el 600 Comercial –amb els vidres posteriors cegats–, el Formichetta –una versió del 600 amb una caixa de furgoneta a la meitat posterior–, el 600 Playera –una versió buggy inspirada en el Mehari de Citroën– i el 600 Milton –una versió berlina inspirada en els utilitaris Opel– en les seves versions Tarraco i Ampurias. A partir de l'any 1966, la factoria de Zona Franca va iniciar la fabricació del model 850 que progressivament desplaçaria el 600 de les carreteres.