Tal dia com avui de l’any 1922, fa 100 anys, a Tarragona; es reunien diverses personalitats del món de la política i de l’esport, per impulsar el projecte de creació del que podia haver estat el primer circuit automobilístic permanent de Catalunya. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 15 de març de 1922), aquell circuit es va projectar als afores de la ciutat, al marge dret del riu Francolí (sobre els terrenys que actualment ocupa el barri de Torreforta). Segons la mateixa premsa, aquell circuit —que aprofitava, en part, el traçat de les carreteres de Tarragona a València i de Tarragona a Reus— havia de tenir una forma trapezoidal i una longitud d’onze quilòmetres.
En el moment que es va posar damunt de la taula aquell projecte, Tarragona era una petita ciutat de 30.000 habitants que, durant segles, havia viscut a l’ombra de Reus. No obstant això, l’inici de les obres del port modern i la designació com a capital provincial (segle XIX), havien estimulat els projectes de desenvolupament de la ciutat; que a principis del segle XX, es volien orientar cap a la novíssima activitat turística. A favor d’aquest enfocament hi jugava, també, la recuperació del patrimoni històric i arqueològic de l’antiga Tàrraco romana i visigòtica, promoguda pel prohom local Bonaventura Hernández Sanahuja a mitjans del segle XIX.
Finalment, aquell projecte, que hauria estat pioner a Catalunya, no va tirar endavant. El cop d’estat del general Primo de Rivera (15 de setembre de 1923) va cessar l’equip de govern municipal que havia impulsat el projecte; i el govern i la institució de la Mancomunitat de Catalunya que hi donaven suport. Fins al 1933 (dos anys després de la caiguda del règim dictatorial de Primo de Rivera i de la restauració de la Generalitat); Catalunya no disposaria d’un circuit propi per a curses automobilístiques. Però ja no s’aprofitaria el projecte de Tarragona, i aquell primer circuit se situaria a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.