Tal dia com avui de l’any 1755, fa 266 anys, cap a les 9.00 del matí, es produïa un terratrèmol d’intensitat XII en l’escala de Mercalli i amb epicentre a l’oceà Atlàntic, a unes cent milles marines al sud-oest del cap de Sao Vicente (a l’extrem sud-oriental peninsular), que va destruir totalment la ciutat de Lisboa, va causar danys molt importants en diverses ciutats de l’Algarve i d’Andalusia (Ayamonte, Lepe, Cadis) i va provocar diversos fenòmens geològics arreu de la península Ibèrica. Tot seguit al terratrèmol, un tsunami amb ones de fins a vint metres d’alçada va colpejar les costes atlàntiques peninsulars.
Només a Lisboa aquell terratrèmol va provocar l’enfonsament del 80% dels edificis de la ciutat i el tsunami va escombrar, literalment, els barris portuaris. Després del terratrèmol i del tsunami, es va declarar un incendi de grans proporcions, causat per les espelmes domèstiques i els ciris dels temples religiosos. Segons les fonts documentals i la investigació historiogràfica, aquell conjunt de fenòmens associats provocaria la mort d’unes 40.000 persones (el 20% de la població de la ciutat). També, segons la investigació historiogràfica, s’estima que aquella catàstrofe va representar una pèrdua del 50% del PIB de Portugal.
A Catalunya, l’acció combinada del terratrèmol i del tsunami va provocar una brutal alteració de les aigües subterrànies que es va manifestar en forma de despreniments, esllavissades i liqüefacció del sòl (una transició sobtada d’un estat sòlid a un de líquid pesat). Segons les fonts documentals, es van produir diversos episodis de liqüefacció a les proximitats de Vic i de Manresa. I a la muntanya de Montserrat, un aqüífer saturat va rebentar i va produir un esvoranc de grans dimensions que va provocar l’emergència d’aigües calentes a superfície i que, poc després, serien canalitzades i estancades i convertides en el balneari de la Puda de Montserrat.