Tal dia com avui de l’any 1258, fa 760 anys, se signava a Corbeil (una vila situada a quaranta quilòmetres al sud-est de París) el tractat del mateix nom, entre els representants de la cancelleria de Lluís IX de França i de Jaume I de Barcelona-Aragó. Aquell tractat confirmava, d’una banda, la fi de la influència catalana sobre els comtats del Llenguadoc i de la Provença; i de l’altra, l’acceptació de la independència dels comtats catalans —que s’havia produït de facto l’any 985— respecte a la monarquia francesa. Després del tractat el casal de Barcelona retindria en territoris occitans, únicament i efímerament, el vescomtat de Carlat i les baronies de Montpeller i Omeladès.
Mig segle abans, l’any 1208, la confessió càtara —els albigesos o bons homes— havia guanyat milers d’adeptes a Occitània, llavors un trencaclosques de comtats semi-independents. La monarquia francesa, que havia signat una aliança amb el Pontificat, va disfressar aquella guerra expansiva cap al sud com una croada. Només a Besiers (Llenguadoc) Simó de Montfort havia ordenat degollar 20.000 persones (1209). Poc després, l’any 1213, l’exèrcit catalano-aragonès de Pere I, que havia d’aturar les agressions que patien els comtats aliats occitans, va patir una desfeta colossal en la decisiva batalla de Muret (1213) que significaria la fi de la presència catalana a Occitània.
El Tractat de Corbeil (1258) no era més que la confirmació d’una situació de facto que, amb anterioritat, havia desviat Occitània de l’òrbita política de Barcelona cap a la de París. Després de Muret, Jaume I —el fill i hereu de Pere I— reorientaria l’expansió catalana cap al mar (Mallorca) i cap al sud (País Valencià). I Corbeil seria també el reconeixement a una situació de facto que es remuntava a tres segles abans, quan el comte Borrell II de Barcelona no va renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet (985). Lluís IX de França, com a descendent de Carlemany i d’Hug Capet, renunciava definitivament als drets que la monarquia francesa havia tingut sobre els comtats catalans.