Tal dia com avui de l’any 1714, fa 305 anys, a Rasttat (llavors marcgraviat de Baden i actualment land de Baden-Württemberg), els representants diplomàtics de l’arxiducat d’Àustria ―Eugeni de Savoia― i del regne de França ―Claude Louis de Villars― signaven un tractat internacional de pau que posava fi al conflicte que, des del 1701, havien mantingut aquestes dues potències pel control de la monarquia hispànica (Guerra de Successió). Aquell tractat era la continuació d’un acord internacional anterior ―el Tractat d’Utrecht de 1713― que s’havia traduït en la retirada del conflicte de les potències internacionals aliades de la causa austriacista (Anglaterra, Països Baixos i Portugal).

En aquell tractat de pau, la monarquia borbònica francesa ―en nom de la monarquia borbònica hispànica― cedia a l’arxiducat d’Àustria bona part del domini dels estats catalanoaragonesos a la península italiana (Nàpols i Sardenya), bona part dels estats borgonyons que havien estat l'herència paterna que Carles de Gant ―net dels Reis Catòlics― havia aportat a l’edifici polític hispànic (Països Baixos hispànics) i la totalitat de les possessions hispàniques al nord d’Itàlia conquerides durant el regnat de Carles de Gant a principis de la centúria del 1500 (Milà i Mantua). Sicília (estat catalano-aragonès) havia estat transferida a Savoia l’any anterior (1713) en virtut del Tractat d’Utrecht.

Malgrat els esforços de l’ambaixador català destacat a Viena Francesc de Berardo i del secretari d’estat austríac del despatx universal, el també català Ramon de Vilana-Perles, la part negociadora austríaca no aconseguiria incloure el Principat de Catalunya en aquell paquet de cessions territorials. Aquesta fórmula tenia molts partidaris tant entre els membres de la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) com entre les cancelleries d’Europa, que hi veien l’oportunitat de tancar el conflicte de forma satisfactòria per a totes les parts. Però, segons les fonts historiogràfiques, Felip V ―primer Borbó hispànic―, fins i tot contra el consell del seu avi i valedor Lluís XIV de França, acceptaria totes les cessions, incloses Gibraltar i Menorca, però no transigiria amb Catalunya.