Tal dia com avui de l’any 1707, fa 315 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715); les tropes borbòniques franco-castellanes comandades pel mercenari James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, ocupaven València cap-i-casal. Quan es va produir aquella ocupació, només feia tretze dies (25 d’abril de 1707) que les tropes de l’aliança internacional austriacista havien patit una important derrota a Almansa (Corona castellano-lleonesa); que havia obert el camí dels borbònics cap a les comarques centrals del País Valencià i cap al Cap i Casal.
La caiguda de València en mans dels ocupants borbònics va representar l’inici d’una brutal repressió, que es concretaria amb milers de detinguts, empresonats, condemnats, confiscats i executats. I amb l’inici del procés de desballestament de l’edifici polític valencià (consells municipals, Corts, i Generalitat) fundat en l’època de la conquesta de Jaume I (segle XIII). Amb l’ocupació borbònica de València cap-i-casal, es va iniciar el procés d’implantació de l’administració castellana, que durant dècades estaria en mans de personatges forasters.
També amb la caiguda de València es va iniciar el procés de prohibició i persecució de la llengua i de la cultura valencianes; que van ser reduïdes a la categoria de sistema de les classes rústiques i illetrades. I els grans edificis civils de la ciutat (Llotja de la Seda, Drassanes) van ser confiscats i convertits en quarters militars per allotjar la soldadesca borbònica, que era la que exercia la repressió a peu de carrer. Felip V va ordenar que totes les senyeres quadribarrades esculpides a la muralla de la ciutat fossin destruïdes “para que los valencianos olviden que un dia fueron libres”.
Imatge principal: Mapa del País Valencià (1640). Font: Cartoteca de Catalunya.