Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, tropes paramilitars franquistes dels Tercios de requetés Lácar y Montejurra ocupaven Manresa. Aquells contingents formaven part d’una agrupació de la 1º División Navarra, i estaven comandats pel tinent coronel Julio Pérez Salas, subordinat directe del general Rafael García Valiño. Poc després s’hi sumaven contingents militars de legionaris i de regulares —tropes mercenàries magribines comandades per Mohammed ben Mizzian— que, amb els requetès de Pérez Salas, es lliurarien a una brutal cacera de persones d’ideologia catalanista i republicana que havien estat delatades, en les hores immediates a l’ocupació, per falangistes locals.
L’ocupació militar de Manresa venia precedida per dos bombardeigs (21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939) efectuats per les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià —aliats del bàndol franquista— que havien causat 35 víctimes mortals identificades: 29 adults i 6 nens. Aquest balanç no comptabilitza els ferits que, posteriorment, acabarien morint. Les autoritats franquistes no van reconèixer mai la seva responsabilitat en els bombardeigs i, segons algunes fonts, es va falsejar documentalment la causa de la mort d’alguns ferits. Els barris més castigats havien estat el barri vell, el Passeig del Riu i el barri de l’Estació.
Missa de campanya / Font: Arxiu Comarcal del Bages
Durant les hores posteriors a l’ocupació militar es va produir una repressió horrible. Segons els historiadors Joaquim Aloy i Pere Gasol, les tropes franquistes van perpetrar violacions, tortures i assassinats, comesos amb una brutalitat i un acarnissament aterridors, dels quals —en moltes ocasions— no queda testimoni documental que haguessin estat penalitzats ni condemnats. Fins i tot, durant els duríssims anys posteriors de la postguerra, cada 24 de gener al matí totes les parròquies i totes les fàbriques de la ciutat van ser obligades a tocar campanes i a fer sonar sirenes, a títol de macabre recordatori d’aquella brutal ocupació.