Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, Manuel Mercader i Josep Vicent Torres —figures rellevants de l'administració valenciana austriacista— creaven, a Barcelona, els regiments d'infanteria Mare de Déu dels Desemparats i de fusellers de Sant Vicent Ferrer, que se sumaven a la cavalleria del capità de maulets Josep Marco. Aquests cossos militars havien estat articulats pel general valencià Joan Baptista Basset i estaven formats exclusivament per valencians que, després de la devastadora conquesta borbònica del País Valencià —destrucció de Xàtiva, Alcoi, Alacant, Dénia, València i Vila-real—, s'havien traslladat al Principat per continuar la lluita. S'estima que entre personal militar, auxiliar i familiars aquest col·lectiu sumaria unes 5.000 persones.
L'any 1713 la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) havia perdut el seu contingut inicial. Els aliats internacionals austriacistes s'havien retirat del conflicte. El País Valencià i Aragó havien estat ocupats i el Tractat d'Utrecht deixava Catalunya i Mallorca abandonades a la seva sort contra les Dues Corones (les monarquies borbòniques hispànica i francesa). La resistència a ultrança que van votar les institucions catalanes convertia el conflicte en l’últim testimoni polític de la vella Corona d'Aragó: “los regnes d'Aragó y València, que és just que considerem com a nostres germans, units per tantes centúries, companys en tantes conquestes, reprendran les armes y, fent últim extermini de ses vides, sacudiran tan insuportable servitud i ajudaran a la comuna empresa de la llibertat”.
Gravat de Xàtiva abans de la destrucció borbònica / Ajuntament de Xàtiva
Els regiments Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer van tenir una destacadíssima actuació en el setge de Barcelona de 1713-1714. A les ordres de Rafael de Casanova que, en la seva qualitat de conseller en cap, exercia com a comandant dels exèrcits de Catalunya, van defensar heroicament els baluards de la muralla barcelonina. I la cavalleria de Josep Marco —extremadament maniobrable— va intervenir en diverses accions al Maresme i al Camp de Tarragona que van tenir un gran ressò internacional. La tenacitat dels valencians —i la dels catalans i dels aragonesos— va causar un enuig monumental al Borbó francès, que no va entendre mai com uns grups de civils armats eren capaços d'humiliar els pavellons del poderós exèrcit franco-espanyol.