Tal dia com avui de l’any 1970, fa 50 anys, el Tribunal Especial de Delitos Monetarios condemnava l’industrial català Joan Vilà Reyes (que havia dimitit com a president del RCE Espanyol quan va esclatar l’escàndol) al pagament d’una multa de 1.658 milions de pessetes i a la pena de 3 anys de reclusió, com el principal responsable de la trama de corrupció Matesa. Segons la sentència, Vilà Reyes havia comès un frau a l’entitat pública Banco de Crédito Industrial. En la mateixa sentència van ser, també, condemnats el seu germà Fernando i els directius Trius i Banquells.

Matesa, amb la complicitat d’alts funcionaris públics, havia falsificat factures de vendes inexistents, per valor de centenars de milions de pessetes, amb el propòsit de cobrar les subvencions públiques (anomenades crèdits a l’exportació) que l’Estat concedia als fabricants exportadors espanyols. L’escàndol havia saltat tres anys abans (1967), durant una visita del ministre d’Indústria argentí a Madrid. En aquell moment es va comprovar que Matesa havia facturat a clients anònims argentins 1.500 telers i només n’havia exportat 120.

El cas Matesa es va convertir en un dels grans escàndols de corrupció del règim franquista. Però la premsa de l’època hi va veure un rerefons polític que enfrontava dues de les famílies més poderoses del règim franquista pel control del poder: els falangistes (anomenats “azules”) i els tecnòcrates (de l’Opus Dei). En el bàndol dels primers hi destacava Manuel Fraga Iribarne, en aquell moment ministre d’Informació i Turisme i que, posteriorment, durant l’anomenada Transició fundaria Alianza Popular; i entre els segons, el ministre de Comerç Laureano López Rodó.

El dictador Franco, cap d’estat, va reaccionar fulminant tretze dels divuit ministres del govern del moment, entre ells Fraga Iribarne. Però això no va evitar que aquell escàndol disminuís la intensitat d’aquella guerra sorda: el cas Matesa acabaria provocant una gegantina crisi política que revelaria un escenari de lluites caïnites amb la mirada posada en la previsible mort i relleu del dictador; i amenaçaria notablement l’estabilitat del règim franquista. No obstant això, passat un any, Franco indultaria parcialment Vilà Reyes: li condonaria la multa i li reduiria a la meitat la pena de presó.