Tal dia com avui de l’any 1816, fa 208 anys, al Santuari de la Mare de Déu de Fourvière, a Lió (Occitània, França), un grup format per dotze seminaristes que havien estat ordenats preveres el dia anterior feien vots per consagrar-se a la Mare de Déu i formar una família religiosa que s’anomenaria Germans Maristes. Aquella congregació es posava a disposició de l’Església per a qualsevol tasca, però el projecte de Marcellin Champagnat, l’ideòleg d’aquell projecte, era l’apostolat i l’ensenyament en les zones rurals de França. Les primeres missions es van crear a la diòcesi de Belley (Alvèrnia, França). Vint anys després (1836), s’ordenaven vint pares maristes que serien el relleu dels fundadors i, tot seguit, la congregació obtenia l’aprovació per establir les primeres missions a les colònies franceses del Pacífic.

La primera missió marista a Catalunya i a la península Ibèrica va arribar el 1886. Els germans Hilari, Hermile, Helion i Hipòlit arribaven a Girona amb la idea d’aprendre el castellà i després marxar a l’Argentina per crear una escola. Però l’estat precari del sistema d’ensenyament del país i l’elevada taxa d’analfabetisme de la societat catalana de l’època els va fer canviar de plans i el juny de 1887 obrien a Mataró la primera escola marista de Catalunya i de la península Ibèrica. L’èxit d’aquella empresa iniciàtica els animaria a expandir-se pel país, i a finals del segle XIX ja hi havia escoles maristes a Mataró, Vic, Torelló, Rubí, Centelles, Santa Coloma de Queralt, Sabadell, Lleida, Igualada i Barcelona. Actualment, hi ha deu centres maristes a Catalunya: Barcelona (3), Badalona, Mataró, Rubí, Girona, Igualada, Lleida i Malgrat.

El 1910, els germans maristes catalans van adquirir el monestir de Bellpuig de les Avellanes (Noguera), una antiga abadia de l’orde de Sant Agustí fundada el 1166 per la casa comtal d’Urgell, que es trobava en estat ruïnós des de la desamortització i abandonament de 1835 (el seu anterior propietari, el banquer Agustí Santemasses, s’havia venut les tombes i les restes dels comtes d’Urgell al Museu The Cloisters, de Nova York, per 15.000 pessetes). Els maristes van iniciar la recuperació d’aquell conjunt patrimonial (el 1967 van aconseguir el retorn parcial de les restes dels comtes d’Urgell) i van convertir Bellpuig de les Avellanes en la casa pairal de la congregació a Catalunya. Actualment, els maristes formen part d’una província al marge dels espanyols, anomenada l’Hermitage, que abasta Catalunya, França, Suïssa, Grècia, Hongria i Algèria.