Tal dia com avui de l’any 1882, fa 122 anys, se celebrava la primera diada de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya. Aquesta festivitat, i la seva col·lació en el calendari del santoral cristià, havien estat instituïdes, reveladorament, l’11 de setembre del 1881 (167è aniversari de l’heroica resistència de Barcelona a l’ocupació borbònica). Qui la va instituir va ser el pontífex Vincenzo Gioaccino Pecci (Carpineto, Estats Pontificis, 1810 – Roma, 1910), que va regnar com a Lleó XIII. El papa Pecci va coronar "la Moreneta" l’any que se celebrava el mil·lenari de la data estimada de fundació del Monestir de Montserrat (el primer testimoni documental és de l’any 888), i —segons la tradició— també del mil·lenari de l’aparició de la talla de la Mare de Déu a uns pastors d’aquella muntanya.

En aquella iniciativa hi van treballar una sèrie de personalitats que, poc després, adquiririen una gran rellevància en el món cultural català. És el cas del poeta Jacint Verdaguer (Folgueroles, Osona, 1845 – Barcelona, 1902), figura destacadíssima del moviment cultural de la Renaixença catalana, i autor de la lletra del Virolai (l’himne a la Mare de Déu de Montserrat, 1880). O Josep Rodoreda (Barcelona, 1851 – Buenos Aires, 1922), director de les Escoles Municipals de Música de Barcelona i de Buenos Aires, que seria l’encarregat de musicar el Virolai de Verdaguer (1880). Altres que ja no hi eren, com Josep Anselm Clavé (mort el 1874) —creador de l’extraordinari fenomen musical d’arrel i de composició popular anomenat Cors Clavé— també hi havia tingut una destacada participació.

La històrica talla de la Mare de Déu sempre havia estat anomenada "de Montserrat", però aquest nom de pila va ser masculí fins ben entrat el segle XVIII. Els Llibres Parroquials catalans dels segles XVI, XVII i part del XVIII (els autèntics padrons de l’època) revelen que Montserrat era un nom de pila freqüent entre la població masculina, especialment dels pobles i les viles de la diòcesi de Vic (on va estar radicat el Monestir de Montserrat fins que, el 1890, va ser desplaçat a la de Barcelona). En aquests mateixos Llibres Parroquials, queda reflectit que la versió femenina del nom Montserrat havia estat Montserrada. Durant el segle XVIII,  Montserrat desapareix com a nom masculí i esdevé un nom femení. Alhora desapareix, també, la versió tradicional femenina de Montserrada.