Tal dia com avui de l’any 1359, fa 665 anys, al port de Barcelona, es lliurava un combat naval que seria anomenat batalla naval de Barcelona, que va enfrontar un estol català format per trenta naus (10 galeres militars i 20 coques mercants armades) i comandat pel mateix rei Pere II, contra una força combinada castellano-genovesa formada per 38 naus (31 galeres militars i 7 naus menors armades) i dirigida per Egidi Bocanegra, almirall de la corona castellanolleonesa. En aquell combat, que es va resoldre a favor dels catalans, es va utilitzar, per primer cop en la història naval peninsular, foc d’artilleria, també conegut en aquella època com a “foc grec”.
Segons les cròniques catalanes, l’estol castellà es va presentar davant el port de Barcelona el 9 de juny de 1359 a primera hora del matí, i des de les naus principals van disparar amb les seves catapultes diverses pedres de gran envergadura contra els edificis de la Ribera. Però, els projectils no abastaven l’objectiu i queien sobre la sorra de la platja, provocant la mofa dels defensors (la Coronela de la ciutat —formada pels gremis— i els ballesters vinguts dels pobles del pla), que havien estat situats en un banc de sorra anomenat “Les Tasques” (sobre l’actual Passeig de Colom, entre la porta de Regomir i les Drassanes).
Segons les mateixes cròniques, l’element que va inclinar el resultat d’aquella batalla a favor dels defensors, va ser una bombarda instal·lada a la nau capitana de l’armada catalana, que va disparar diversos projectils que van abastar i destruir el castell de popa de la nau capitana castellana. En la crònica reial catalanoaragonesa es diu “... e la nostra nau (la del rei) desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella”. Aquella andanada va provocar el terror entre la marineria castellana, i poc després, el seu almirall ordenava virar i abandonar la batalla. Els castellans van ser perseguits per un estol català i no es van aturar fins a Cartagena.