Tal dia com avui de l’any 1898, fa 126 anys, en el context de la III Guerra de la Independència de Cuba (1895-1898), les tropes nord-americanes comandades pel general Nelson A. Miles entraven a Mayagüez, a la costa occidental de l’illa de Puerto Rico, i prenien possessió de la ciutat. En aquell moment feia 16 dies que els nord-americans havien desembarcat a l’illa  (25 de juliol de 1898) i després de trobar una escassa resistència espanyola al sud i al centre, el 13 d’agost de 1898 (dos dies després de la conquesta de Mayagüez) completaven la conquesta.

Mayagüez havia estat fundada el 1760 pel latifundista canari Faustino Martínez de Matos, però, de seguida, es va convertir en un punt d’arribada i arrelament de la colonització comercial catalana d’Amèrica del segle XVIII. Mayagüez va esdevenir el principal port d’embarcament de la producció de sucre i de cafè dels latifundis de l’oest de l’illa, amb destinació cap als Estats Units i cap a Europa. I amb les ciutats de Boquerón i de Agüada, va esdevenir un dels tres principals nuclis urbans i comercials de la costa occidental de Puerto Rico.

La presència catalana de Mayagüez quedaria reflectida en el seu nomenclàtor viari. Durant l’època iniciàtica, els carrers van ser batejats amb el nom de les nissagues familiars més destacades de la ciutat; i al barri colonial, anomenat Barcelona, ens trobem amb les vies de Riera, Rutllan, Capestany, Besora o Romaguera. Mayagüez va ser la ciutat de naixement de Pilar Defilló i Amiguet (1853), mare de Pau Casals. I va ser, també, el bressol de les nissagues sucreres i cafeteres catalanes dels Basora, Domenech, Ferre, Mestre, Pol, Oller, Rius, Segarra, Lió o Vergé.

Un cop signada la rendició espanyola i conclosa la guerra, l’administració de Washington va oferir la ciutadania nord-americana als catalans de Puerto Rico; i la majoria la van acceptar.