Tal dia com avui de l’any 1606, fa 419 anys, a Valladolid (llavors capital de la monarquia hispànica), el rei Felip III, a instàncies del seu primer ministre, ordenava el trasllat de la capitalitat i de la cort hispàniques a Madrid. Cinc anys abans (1601), el mateix rei, i a instàncies del mateix ministre, havia ordenat la mateixa operació, però a la inversa: de Madrid a Valladolid. Aquest primer ministre era Francisco Gómez de Sandoval-Rojas, duc de Lerma i veritable governant de la monarquia hispànica, que ostentaria aquest poder entre 1598 i 1623.

Quan s’estava planejant el primer trasllat —i que es conduiria en el més absolut secret—, Lerma adquiriria —a títol particular— una sèrie de palaus al centre de Valladolid.  No obstant això, en aquell moment (1601) Valladolid era una petita ciutat immersa en la profunda crisi econòmica que devastava els centres urbans de Castella des de la derrota de la revolta dels comuners (1523) i la suspensió de pagaments de Felip II (1573), que s’havia saldat amb un increment brutal de la pressió tributària sobre la societat. Per tant, el preu que Lerma va pagar per aquelles propietats va ser molt baix.

D’altra banda, des que es va decretar el trasllat de la cort a Valladolid (1601), va oferir aquelles mateixes propietats a les famílies cortesanes de l’aristocràcia latifundista castellanoandalusa —interessades a residir i a prosperar prop del rei—, que van pagar autèntiques fortunes. Un cop completat el trasllat de la cort, el mateix Lerma es va oferir a comprar els palaus de Madrid, propietat de les aristocràcies cortesanes que havien desplaçat la residència a Valladolid i que havien quedat desocupats, i els va adquirir a un preu molt més baix que el seu valor real.

El 1606 va repetir l’operació, però a la inversa: va vendre els palaus de Madrid als seus antics propietaris a un preu multiplicat per quatre o per cinc respecte al que havia pagat en comprar-los (1601). Però aquest cop ja no va recomprar els palaus de Valladolid; amb la qual cosa completava el cercle del gran negoci especulatiu que havia creat a partir de la seva posició d’avantatge com a ministre plenipotenciari i veritable governant de la monarquia hispànica. Lerma seria el creador de la primera gran operació especulativa immobiliària —la primera bombolla immobiliària— de la història.