Tal dia com avui de l’any 1705, fa 317 anys, el Dietari de la Generalitat consignava que l’Oïdor Militar (càrrec subordinat al Diputat Militar) havia detectat un important moviment de tropes a la vall del riu Congost, entre Centelles i Granollers, que pertanyien a l’exèrcit que havia llevat el partit austriacista català. En aquest punt, cal recordar que en el Tractat de Gènova (20 de juny de 1640) —que havien signat els representants del govern anglès i del partit austriacista català—, s’havia pactat que es produiria un desembarcament aliat al Principat (anglès, austríac i neerlandès); i que els catalans contribuirien amb una lleva de 6.000 homes. Quan l’Oïdor Militar de la Generalitat va detectar aquest moviment de tropes, feia tres dies que s’havia produït el desembarcament aliat a les platges de Montgat i de Badalona.
Aquell moviment de tropes seria la primera constància documental de l’existència del Reial Exèrcit de Catalunya, com a part integrant de l’Exèrcit Imperial a l’inici de la Guerra de Successió hispànica (1705-1713); i com a exèrcit independent durant l’última fase del conflicte, anomenat Guerra dels Catalans i lliurat després del Tractat d’Utrecht (1713-1714). Aquelles tropes, formades per uns 6.000 homes, es van reunir davant les portes de Barcelona amb l’exercit aliat, comandat per Jordi de Hessen-Darmastadt el 14 de setembre de 1705, per posar setge a la capital catalana. L’existència d’aquestes tropes catalanes en el cos militar atacant, va animar la població humil a forçar l’obertura de les portes de la ciutat, En aquell episodi hi va tenir un paper destacat Jerònima Peiró, una veïna anònima del Born que va liderar la revolta popular austriacista de 1705.
Imatge principal: Gravat del setge de Barcelona de 1705. Font: Ajuntament de Barcelona.