Tal dia com avui de l’any 1641, fa 377 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors, la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial del rei Lluís XIII de França, datada el 24 de setembre anterior i adreçada als diputats generals del Principat, que nomenava virrei de Catalunya el cosí del rei i mariscal de França Urbain de Maillé, marquès de Brézé. Amb el nomenament de Maillé, el monarca francès feia acceptació tàcita de les obligacions que comportava la dignitat de comte de Barcelona (príncep de Catalunya) que havia assumit uns mesos abans com a resultat de les negociacions del Tractat de Ceret (1640) entre els governs de Catalunya i de França.

Maillé seria el primer virrei del Principat nomenat per Versalles d’una sèrie d’onze personalitats que entre 1641 i 1659 (signatura del Tractat dels Pirineus) exercirien aquest càrrec en nom de la monarquia francesa. La missiva que anunciava el nomenament deia textualment: “Tres chers et bien-amez: Nouz envoyonz en Catalongne notre trez cher et bien-amé cousin, le marquiz de Brézé, mareschal de France, pour faire en nostre nom le jirment que la coustume nouz obligait de faire nouz mesme sur lez lieux”. En la missiva el monarca francès insistia en la condició reial de l’elegit com una garantia de la importància que Versalles donava a la qüestió catalana.

El nomenament de Maillé, que prendria possessió del seu càrrec el 17 de novembre següent, clarificava l’escenari polític català: confirmava la victòria del “partit francès” i, en conseqüència, la derrota del projecte republicà del difunt president Pau Claris. S’imposava plenament el guió del Tractat de Ceret (1640): Lluís XIII sumava a la seva condició de rei de França i de Navarra la dignitat de comte independent de Barcelona. A partir del fet, el Principat de Catalunya passava a ser una entitat política del patrimoni de la casa reial francesa i s’establia un mecanisme de relació bilateral Barcelona-Versalles al marge de la resta de territoris de la corona francesa. 

Imatge principal: Mapa francès de Catalunya (1659) / Biblioteca Nacional de França