Tal dia com avui de l’any 1524, fa 500 anys, a Barcelona, moria Violant de Montcada i de Vilaragut, que havia estat abadessa del monestir de Pedralbes en dues ocasions: entre 1477 i 1494 i entre 1507 i 1515. Violant de Montcada i de Vilaragut era filla de Pere de Montcada i de Luna, membre, tant per banda paterna com per banda materna, de dues de les famílies més destacades del partit urgellista al Compromís de Casp (1412) i durant l’aixecament de Jaume d’Urgell posteriorment a l’elecció de Ferran de Trastàmara com a monarca catalanoaragonès. Els Montcada, els Luna o els Vilaragut eren llinatges aristocràtics que formaven el partit nobiliari que s’havia oposat als Trastàmara.

Després de la coronació de Ferran de Trastàmara, com a Ferran I (1412), el nou poder va desplegar una vigilància sobre les famílies que havien donat suport al seu rival al tron Jaume d’Urgell, que, després de la revolta del pretendent, es convertiria en una brutal persecució i repressió. Els Montcada o els Luna van ser expulsats dels cercles reials i van veure considerablement disminuïda la seva influència i el seu poder polític. Però amb la coronació d’Alfons el Magnànim (1416), fill de Ferran I, la cancelleria reial va variar la seva postura cap a un pla més conciliador, cercant la restauració dels vincles entre la noblesa feudal i l’estament reial.

No obstant això, a partir de la coronació de Ferran II (1479), es va retornar a l’escenari dels primers anys Trastàmara. La Guerra Civil catalana (1462-1472), que havia enfrontat la noblesa feudal catalana amb el rei Joan II (pare de Ferran II) i que s’havia saldat amb una costosa victòria reial, i l’oposició d’aquest corpus nobiliari al projecte d’unió dinàstica amb Castella i Lleó, que, finalment, s’acabaria concretant amb el matrimoni de Ferran i Isabel (1469), havia enterbolit notablement la relació. Ferran el Catòlic tenia un especial interès a sotmetre al seu control el monestir de Pedralbes, perquè era una institució que reunia les filles de l’aristocràcia catalana.

Joan II va aconseguir el que el pontífex Sixt IV signés una butlla que ordenava el nomenament d’una abadessa de fora del monestir. Però la comunitat va desobeir i va elegir Violant. Ferran va intentar que els nous pontífexs cessessin Violant, i no ho va aconseguir fins al 1494, quan el papa Innocenci VIII va nomenar la clarissa castellana Teresa Enríquez, parenta llunyana del rei. Violant va viatjar a Roma per reclamar el seu càrrec i, després de tretze anys, el papa Juli II li va donar la raó. Va prendre possessió, de nou (1507), però tres anys després (1510) Ferran va forçar la seva destitució i va aconseguir que el pontificat nomenés la filla il·legítima del rei, Maria d’Aragó.