Tal dia com avui de l’any 1569, fa 454 anys, a la vila de Laujar de Andarax (Regne de Granada, Corona castellanolleonesa), era assassinat Muhammad ibn Ummaya, més conegut per la forma castellanitzada Aben Humeya, que havia estat el líder de la revolta de Las Alpujarras (1568-1571). Aquesta revolta es va produir en el moment en què la monarquia hispànica, que després de la conquesta militar de 1492 no havia practicat expulsions massives (confiant en la progressiva conversió al cristianisme dels musulmans), va abandonar la política de persuasió i va implementar mesures molt repressives. Aquelles mesures quedarien recollides a la Pragmàtica Sanción (1567), que, entre altres coses, prohibia l’ús públic de la llengua morisca granadina.

Aben Humeya formava part d’aquella primera generació de musulmans granadins que s’havien convertit al cristianisme durant la conquesta castellanolleonesa (1482-1492) i que, a canvi, havien estat integrats en l’estructura del nou aparell de dominació. La seva família es consideraven descendents dels califes Omeia, que havien regnat a Còrdova durant segles. Però el seu avi es va convertir al cristianisme i va adoptar el nom d'Hernando de Córdoba i, a canvi, va ser nomenat regidor del govern municipal de Granada i senyor de Válor, a la comarca de La Alpujarra. El mateix avi va afegir el topònim Válor al seu patrònim, i es van convertir en els Válor de Córdoba. Aben Humeya, nascut a Válor el 1545, seria batejat com a Fernando de Válor y Córdoba.

Però amb l’esclat de la revolta de Las Alpujarras (1568), Fernando de Válor (tercera generació de conversos) es va unir a la revolta i, per influència del seu oncle Hernando el Zaguer, agutzil de la comunitat morisca de Cádiar, va passar a liderar el moviment. Va ser en aquell moment que va adquirir el nom de Muhammad ibn Ummaya (Aben Humeya). També a partir d’aquell moment va organitzar l’exèrcit morisc, que va arribar a disposar de més de 30.000 efectius procedents de la comunitat local i voluntaris del nord d’Àfrica i de l’imperi otomà. Mentre va liderar aquell moviment, els hispànics es van veure obligats a esmerçar tots els esforços militars de l’estat a la Península en la contenció d’aquella rebel·lió.

Tots i això, els hispànics es mostraven totalment incapaços d’aplanar una revolta que faria trontollar els fonaments de l’estat de Felip II. Però l’estil autoritari i despòtic d’Aben Humeya li va fer guanyar molts enemics entre els dirigents del moviment i, amb el decurs del temps, es produiria una profunda crisi que condemnaria la revolta. Aben Humeya va ser assassinat pel seu propi cosí, Diego López —que des de l’esclat de la revolta es feia anomenar Aben Aboo— que el va escanyar amb una corda, i que el va rellevar en el lideratge del moviment. Amb Aben Aboo, a diferència de l’etapa d'Aben Humeya, la rebel·lió morisca sempre aniria a remolc de la iniciativa hispànica, fins a la derrota definitiva del 1571.