Tal dia com avui de l’any 1523, fa 499 anys, moria a Roma el pontífex Adrià VI, que abans d’ocupar el tron de Sant Pere (1522) havia estat bisbe de la diòcesi de Tortosa (1516-1522). Adrià d’Utrecht, nascut Adriaan Floriszoon Boeyens, l’any 1459, era originari d’Utrecht (en aquell moment Països Baixos hispànics i en l’actualitat Països Baixos neerlandesos). Era fill d’una família de les riques i actives classes mercantils neerlandeses, que li van poder pagar una sòlida formació i que unida a la seva intel·ligència política el convertiria en un dels personatges més rellevants del seu temps.

Adrià d’Utrecht havia arribat a la península Ibèrica immediatament després de la mort de Ferran el Catòlic (1516). La cancelleria de Carles de Gant (net i hereu del Catòlic) el va enviar urgentment, quan es va saber que un grup d’aristòcrates castellans i aragonesos conspiraven per a situar Ferran (el germà petit de Carles, criat a Castella) al tron de la monarquia hispànica. La cancelleria de Carles va pressionar el Pontificat perquè el nomenessin bisbe de Tortosa, que en aquell moment era una ciutat que jugava un paper protagonista en el context catalanoaragonès.

Efectivament, Tortosa vivia el seu “Segle d’Or”. Estratègicament situada (era al centre geogràfic de les rutes de navegació marítima i fluvial que unien Barcelona, València, Saragossa i Palma) i dotada d’un potencial extraordinari (era al centre d’una regió amb una gran riquesa agrària i pecuària); reivindicava el seu paper competint amb València i Barcelona per la capitalitat econòmica de la Corona. En aquell moment, amb més de 10.000 habitants, ja era el tercer centre demogràfic del Principat (darrere Barcelona i Perpinyà) i era una important drassana de la Mediterrània occidental.

Mentre Adrià va ser a Tortosa va compaginar el càrrec de bisbe amb el d’Inquisidor General de la Corona d’Aragó (1516-1518); i, posteriorment, amb el d’Inquisidor General de la monarquia hispànica (1518-1522). Des d’aquests càrrecs, d’evident naturalesa política, va contribuir a liquidar la dissidència al règim, impedint que la conspiració castellanoaragonesa contra Carles de Gant s’articulés amb èxit. En reconeixement de la seva tasca, Carles de Gant va aconseguir que el Col·legi Cardenalici el nomenés pontífex sense haver assistit al Conclave electiu.

Aquell nomenament era la culminació de l’estratègia Habsburg de control de l’Església. No obstant això, Adrià d’Utrecht va morir prematurament i misteriosament vint mesos després de prendre possessió del càrrec. Amb anterioritat (principis del segle XVI) els Trastàmara (Ferran i Isabel) havien intentat el mateix, però sense èxit, a través de la figura d’Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra (fill il·legítim de Ferran el Catòlic i d’Aldonça Roig d’Ivorra), que havia estat nomenat arquebisbe de Saragossa amb vuit anys i hi havia sumat el d’arquebisbe de València amb tan sols dotze.