Tal dia com avui de l'any 1857, fa 160 anys, moria a Ceuta Agustina Saragossa Domènech, coneguda popularment com a Agustina d'Aragó. Algunes fonts documentals afirmen que va néixer a Reus i d'altres que ho va fer a Barcelona. Coincideixen, en canvi, en la data de naixement: 6 de març de 1786. I en l'origen familiar: Pere Joan Saragossa i Raimunda Domènech, els seus progenitors, eren originaris de Fulleda (Garrigues) i gaudien d'una posició benestant. En aquella època, les famílies benestants casaven els fills en edats molt primerenques, bàsicament per garantir el relleu patrimonial. Agustina Saragossa va ser casada a 17 anys.

El matrimoni (1803) amb el caporal d'artilleria barceloní Joan Roca Vilaseca marcaria decididament el camí de la seva vida. Cinc anys més tard, Roca seria destinat a Saragossa i lluitaria en el setge que els exèrcits napoleònics havien imposat a la capital aragonesa. Allà es forjaria el mite  d'Agustina d'Aragó. Segons algunes fonts, va formar part d'un destacament de dones voluntàries que avituallaven els artillers espanyols emplaçats a la muralla. I segons aquestes mateixes fonts, va  prendre part activa en la defensa militar com a artillera en accions que els seus coetanis van descriure com a èpiques i que la van encimbellar a la categoria d'heroïna.

La defensa de Saragossa és un dels capítols més foscos de la història espanyola del segle XIX. El general Palafox, lluny de pactar una sortida incruenta, va sotmetre la ciutat a un desgast devastador, com havien fet Castaños a Tarragona i Álvarez de Castro a Girona. Sense cercar el consens amb la societat civil. La capital aragonesa, la Florència hispànica, va patir la destrucció de bona part dels edificis més rellevants, autèntiques joies de l'arquitectura civil gòtica i renaixentista. També el cost de vides humanes seria considerable, tant entre els militars com entre la població civil. Saragossa trigaria dècades a recuperar el nivell demogràfic i econòmic anterior al setge.

Gravat del bombardeig de Saragossa (Viquipèdia)

Agustina Saragossa va ser un producte del procés d'assimilació cultural i ideològica que el règim borbònic va imposar a la Catalunya derrotada el 1714. L'autoodi que porta a la negació de la identitat pròpia. Mai va exercir la seva condició de catalana. Va abandonar l'ús de la seva llengua i va adaptar el seu cognom a la grafia castellana: signava arreu com a Agustina Zaragoza. I, malgrat, la categorització del mite, no va tenir mai la voluntat de reivindicar el paper de la dona a la societat. La seva actuació va ser purament ideològica. Quan va morir, per expressa voluntat de la finada, es va embolcallar el seu cadàver amb l'uniforme de capità d'artilleria de l'exèrcit espanyol.