Tal dia com avui de l’any 1588, fa 437 anys, a Lisboa (llavors una ciutat del conglomerat polític hispànic), moria Álvaro de Bazán y de Guzmán, que per la seva condició de capità general de la monarquia hispànica a la Mar Oceana (Atlàntic), dos anys abans (1586) havia estat nomenat almirall de la “Grande y Felicísima Armada”, més coneguda per la sarcàstica versió anglesa de l'“Armada Invencible”. El propòsit d’aquesta armada era la conquesta i submissió d’Anglaterra a la monarquia hispànica i l’Església catòlica.

En el passat (segle XIX), algunes investigacions historiogràfiques havien apuntat a una tensa relació entre Bazán i el rei Felip II durant els preparatius, a causa de la precipitada organització i dels escassos recursos que la corona invertia en aquell projecte, i que haurien provocat el cessament de l’almirall. Però la major part de la investigació historiogràfica espanyola actual ho desmenteix, i afirma que Bazán va desenvolupar el projecte amb un gran entusiasme. Poc abans de la data prevista per salpar, emmalaltiria (gener, 1588) i moriria tot seguit.  

El rei Felip II, obsessionat per conquerir i destruir Anglaterra, destronar i executar la reina Elisabet I i exterminar els anglicans, va nomenar, immediatament, el relleu de Bazán, i l’escollit va ser Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina-Sidonia, gendre de la princesa d’Èboli (antiga amant del rei), un polític de la cort que no tenia cap mena d’experiència militar; que no sabia nedar i que es marejava a bord (aquestes dues darreres circumstàncies les faria públiques ell mateix i les esgrimiria per evitar el nomenament).

Segons els cronistes anglesos de l’època, Pérez de Guzmán era un pusil·lànime i un covard que no va sortir de la seva cabina en tota la travessia; i quan es van produir els combats navals, es va refugiar en una cambra cuirassada del galiot “San Martín”. Certa historiografia espanyola ho ha volgut desmentir però, en canvi, el gruix dels investigadors d’aquest període confirmen que Pérez de Guzmán va retornar malalt i que, després d’aquell episodi històric (1588) va viure la resta de la seva vida (1588-1619) marginat de tota activitat política i social.