Tal dia com avui de l'any 1453, fa 564 anys, moria a Valladolid (Castella) Álvaro de Luna, fill natural d’Álvaro Martínez de Luna -el nebot patern del papa Luna. Álvaro de Luna era el fruit d'una relació extramatrimonial del seu pare amb María de Uruzandi y Fernández Jaraba, àlies la Cañeta. Aquest fet no va representar cap problema perquè Luna fes carrera a la cort castellana. Els Uruzandi i els Jaraba eren nissagues d'origen aragonès que formaven part de l’oligarquia local de Conca, llavors una de les ciutats més riques i importants de Castella. A això es va afegir el fet que la família paterna no es va desentendre mai de la seva formació i en va promoure activament l’ascens. El jove Luna seria l'ariet del papa Luna a la cort castellana.

Álvaro de Luna era una peça important en el tauler d'escacs -el joc  d'estratègies polítiques- del seu oncle avi, el papa Luna, capitost de la nissaga Luna. Quan va morir, inesperadament, Martí l'Humà, el papa Luna, que havia treballat per proclamar hereu Frederic, el fill legitimat de Martí el Jove i, per tant, net legitimat del monarca, es va negar, sorprenentment, a culminar la voluntat política del sobirà, malgrat que Frederic fos net legitimat de Maria de Luna, la difunta esposa de Martí l'Humà i parenta del papa Luna. El Papa va maniobrar per situar el jove Luna com a patge reial del monarca castellà. Per aconseguir-ho, va comptar amb la inestimable col·laboració de Ferran de Trastàmara, oncle del rei-nen castellà i regent en la minoria d'edat del monarca.

A partir d’aquest fet, Álvaro de Luna va fer una carrera meteòrica. En aquella ascensió al poder, impulsada per l'aliança Luna-Trastàmara, va maniobrar incansablement en benefici dels seus patrocinadors al tron de la Corona d'Aragó i va aconseguir d’implicar una part destacada de l’oligarquia castellana en la candidatura del Trastàmara, fins que Ferran va aconseguir el seu objectiu. Llavors l'aliança va canviar d'orientació i Álvaro de Luna va ser abandonat a la seva sort. Amb tot, va fer gala de les seves capacitats i va assolir el càrrec de privat del rei -ministre plenipotenciari. Pel camí  va deixar una reguera de cadàvers d'enemics polítics. Fins i tot es va arribar a apuntar que havia assassinat Enric, germà petit de Ferran de Trastàmara.