Tal dia com avui de l’any 1863, fa 161 anys, a Puerto Cabello (Veneçuela); moria Bartomeu Salom Borges, general dels exèrcits alliberadors i heroi de la independència de les repúbliques de Veneçuela, Colòmbia i Equador (que durant el període 1819-1829 formarien la Gran Colòmbia) i de la república del Perú. Salom, tot i que havia estat compromès amb els moviments independentistes americans des de l’inici d’aquells processos (Conjuración de los Mantuanos, 1808) i era un veterà de les guerres d’alliberament, passaria a la història com l’alliberador (el Libertador en la terminologia americana) d'El Callao —el port de Lima— la darrera plaça colonial espanyola al continent sud-americà (22 de gener de 1826).
Bartomeu Salom va néixer el 1780 a Puerto Cabello (llavors una ciutat colonial espanyola a la costa sud del Carib, al virregnat de Nova Granada). Els seus pares eren Gabriel Salom, fill de mallorquins i nascut accidentalment a les Canàries però criat a Mallorca i Magdalena Borges, nascuda i criada a Palma. Els cognoms Salom i Borges indiquen el seu origen xueta (jueus conversos mallorquins). Els pares de Salom, Gabriel i Magdalena, eren membres d’importants nissagues d’armadors i comerciants mallorquins i s’havien establert a les colònies americanes després de la derogació del monopoli de la Casa de Contratación i l’obertura del comerç americà a diversos ports peninsulars.
Es dona la curiosa circumstància que el primer assentament colonial hispànic al continent sud-americà (Nueva Cádiz, a l’illa de Cubagua) va ser creat per Giacomo Castiglione (1500), un jueu convers genovès descendent de jueus conversos mallorquins. I que, tres-cents vint-i-sis anys més tard, el darrer assentament colonial hispànic a Sud-amèrica (El Callao, el port de Lima), seria alliberat per Bartomeu Salom Borges (1826), un altre descendent de jueus conversos mallorquins.