Tal dia com avui de l’any 1743, fa 281 anys, a Breisach (llavors principat independent de Württemberg, que formava part del Sacre Imperi Romanogermànic), moria en combat Pere Joan Barceló i Anguera, coronel de l’exèrcit imperial. Anteriorment, durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1714/15), havia estat oficial de Fusellers del Reial Exèrcit de Catalunya, que havia combatut al bàndol de l’aliança internacional austriacista. I, durant els anys immediatament posteriors a la invasió borbònica del país (1714-1720), havia estat el cap d’una partida de guerrillers que fustigaven l’exèrcit d’ocupació espanyol. Va ser durant aquesta darrera època que la seva figura va adquirir una dimensió mítica.

Pere Joan Barceló havia nascut el 1682 en un mas rural del Priorat, a mig camí de les viles de Capçanes i de Marçà, conegut com a Mas Carrasclet, perquè hi havia un forn per a fabricar carbó vegetal. El 1705, quan les institucions de govern catalanes es van posicionar a favor de Carles d’Habsburg i Catalunya va entrar a la guerra al costat de les potències de l’aliança austriacista, Francesc Barceló —propietari del Mas Carrasclet— i el seu fill hereu, Pere Joan, es van allistar al Reial Exèrcit de Catalunya. Amb el decurs del conflicte, Francesc i Pere Joan assolirien el grau de capità amb el regiment del coronel Antoni Vidal. Després de la capitulació de Barcelona (1714), pare i fill es van acollir a l’indult general promulgat per les autoritats borbòniques.

Però l’indult borbònic era una trampa. I Carrasclet va ser detingut i empresonat a Falset, quan defensava uns veïns que eren extorquits i agredits per un oficial espanyol. Passat un temps, va aconseguir escapar de la presó, va reunir un grup d’homes d’acció i va passar a assaltar els combois militars que transportaven armes i vitualles per a l’exèrcit d’ocupació. Durant aquesta època, va atacar Reus, on va causar danys importants a la guarnició borbònica, i va atacar Valls, on va enfrontar-se a un grup de parents de l’alcalde borbònic de la vila, Pere de Veciana, que havien estat armats i uniformats per a repel·lir la guerrilla austriacista catalana. Aquest grup de parents armats de Veciana serien l’embrió del cos de Mossos d’Esquadra.