Tal dia com avui de l’any 1594, fa 431 anys, a Frankfurt del Main (llavors Ciutat Lliure del Sacre Imperi Romanogermànic), moria a l’exili Casiodoro de Reina, que havia estat el traductor de la primera Bíblia protestant —que es divulgaria de manera clandestina— a la península Ibèrica. Aquella Bíblia va ser batejada popularment com "la Bíblia de l’Ós", anomenada així per la il·lustració de la portada (un ós abastant una bresca de mel), va ser impresa a Basilea (1569) i poc després va ser introduïda a Sevilla a través del seu port fluvial.
Casiodoro era un monjo del monestir jerònim de San Isidoro del Campo, de Sevilla. Aquell monestir havia esdevingut el principal focus de difusió clandestina del protestantisme a la península Ibèrica. Entre el 1548 i el 1557, aquella comunitat jerònima i la seva feligresia van oficiar i practicar —clandestinament— la litúrgia segons la reforma luterana. L’any 1557, els oficials de la Inquisició de Sevilla van interceptar un carregament de llibres prohibits que entrava a la ciutat a través del Postigo de la Atarazana i que anava adreçat a la comunitat jerònima on professava Casiodoro.
Després d’aquella confiscació, els elements dirigents de la comunitat jerònima de Sevilla van escapar a l’exili. Casiodoro va viure un temps a la part nord de Flandes, fins que els Tercios hispànics van ocupar i massacrar la zona (1567). Llavors, amb la seva família (s’havia casat i tenia descendència), es va refugiar a Frankfurt i es va dedicar al comerç de la seda i a les tasques pastorals de la comunitat luterana d’origen francès establerta a la ciutat. En morir (1594) el va rellevar tant en la direcció del negoci com en les tasques pastorals el seu fill Marcos.