Tal dia com avui, fa 41 anys, moria a Madrid el general Franco. Amb la desaparició física del dictador ­–cap d'estat vitalici–  s'albirava el principi de la fi d'un règim dictatorial nacionalcatòlic que durant 36 anys havia perseguit fins a l'extenuació la llengua i la cultura catalanes, amb l'objectiu d'exterminar –físicament si calia– la nació catalana. Catalunya va haver de resistir l'etapa més difícil de la seva història moderna i contemporània, només comparable al període de repressió que va seguir la derrota del 1714. El primer Borbó i el dictador Franco són la personificació de l'odi a Catalunya, sobre el qual descansa –i es justifica– cert espanyolisme contemporani.

“Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica i Barcelona en un inmenso solar”. Aquesta frase de Queipo de Llano, un dels col·laboradors directes de Franco, resumeix la idea central del franquisme: el culte a la mort i la liquidació de Catalunya. Després de la guerra (1936-1939) Catalunya va ser convertida en un gran cementiri dominat per un atmosfera de terror i de repressió; contra la llengua catalana, símbol d'identitat del poble català, i contra les institucions catalanes, símbol de la llibertat de la nació catalana. I contra la pròpia vida: Catalunya va ser sotmesa a una duríssima postguerra dominada per tres emes: misèria, malalties i mort.

Durant la dècada dels quaranta i bona part dels cinquanta –al marge de les lleis dictades clarament persecutòries– es va instituir un control absolut sobre la vida privada de les persones. El règim franquista disposava d'una xarxa de col·laboradors anònims infiltrats en la societat que denunciaven totes les pràctiques considerades subversives. Parlar o escriure en català n’era una. La llengua catalana era considerada enemiga de l'espanyolitat atàvica i eterna, nervi ideològic del règim.  Telefonistes, carters, conserges, serenos i altres elements van denunciar amics i veïns que en alguns casos van ser multats amb fortes sancions econòmiques, i en d’altres ho van pagar amb detencions, vexacions, tortures i penes de presó.