Tal dia com avui de l’any 1430, fa 594 anys, a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, en una zona boscosa situada a quatre quilòmetres a l’oest de Montblanc (Conca de Barberà), moria Elionor d’Urgell i de Montferrat, germana gran del comte Jaume II d’Urgell, candidat al tron de Barcelona durant el Compromís de Casp (1412). Després del resultat d’aquella assemblea, que va votar majoritàriament la candidatura de Ferran de Trastàmara, Jaume d’Urgell es va rebel·lar (1412), però va ser derrotat, empresonat i confiscat (1413). La seva esposa Isabel (filla del rei Pere III), les seves filles Elisabet (1409) i Elionor (1410), i la seva germana gran Elionor van ser desnonades del castell dels Urgell a Balaguer i van ser recloses al monestir de Sixena.

Amb la mort de Ferran I (el primer Trastàmara) i l’ascens al tron del seu primogènit Alfons, anomenat el Magnànim (1416), la situació personal d’Elionor es va alleugerir. Tenia amistat personal amb la nova reina Maria i va esquivar totes les negociacions matrimonials promogudes pels Trastàmara que van afectar negativament les seves nebodes. Es va establir com a beguina en una ermita als boscos de Poblet, i durant sis anys (1424-1430) va viure en aquell indret, acompanyada de dues serventes i dues donzelles. Sovint va fer estades de solitud i pregària en una cova propera que, posteriorment, ha estat anomenada cova de n’Elionor. L’evolució i contracció d’aquesta expressió ha derivat en la forma popular actual de cova de Nialó.

Les beguines —que a Catalunya eren anomenades, també, recluses— eren un moviment social i religiós protofeminista sorgit a finals del segle XII als Països Baixos, format, exclusivament, per dones. Aquest moviment, que en el seu territori d’origen va ser anomenat de les “dones santes”, va crear comunitats de dones vídues o solteres, que practicaven el celibat i que rebutjaven l’obediència filial, la subjugació conjugal i la funció maternal. Aquestes comunitats van promoure una ideologia basada en la solidaritat i en la complicitat de les seves integrants i en una nova visió de la identitat femenina. Practicaven una vida espiritual, però s’autosustentaven amb la producció i comercialització de tèxtils.