Tal dia com avui de l’any 1893, fa 132 anys, a Barcelona hi moria el militant anarquista italià Francesco Momo mentre manipulava una bomba de fabricació casolana del model Orsini. Aquestes bombes eren un artefacte explosiu esfèric que no s’activava amb una espoleta (com la granada) o amb un dispositiu de temps (com la de rellotgeria), sinó que esclatava per impacte —en col·lidir contra una superfície resistent com el terra del carrer— mitjançant uns dispositius carregats amb fulminat de mercuri i col·locats al voltant del nucli.

Aquest tipus d’artefacte havia estat inventat per Felice Orsini, un professor universitari i escriptor d’ideologia anarquista, nascut als Estats Pontificis en una família de tradició liberal (1819) i que, després de popularitzar el seu invent entre els cercles llibertaris, acabaria executat per l’intent d’assassinat de l’emperador Napoleó III de França (1859). Durant la segona meitat del segle XIX, la bomba Orsini —un artefacte que sempre era de fabricació casolana— es convertiria en el mitjà més emprat pel terrorisme anarquista.

Francesco Momo era un forner d’ideologia anarquista, nascut el 1863 a Liorna (llavors ducat independent de la Toscana), que havia emigrat a l’Argentina (1885) i que havia participat molt activament en la difusió del seu ideari i en el desplegament de les organitzacions que li donaven suport. A Buenos Aires, en algun moment entre el 1885 i el 1892, hauria après la tècnica de fabricació de bombes Orsini. El 1892, es va traslladar a Barcelona i es va convertir en el principal fabricant de bombes del moviment anarquista català.

Després d’aquella explosió accidental, els seus companys van abandonar el cadàver de Momo —que, malgrat l’estat en què va quedar, va ser identificat per la policia—, però, en canvi, van recollir el material que no havia explotat i el van ocultar a un altre lloc. Amb aquest petit arsenal, l’anarquista Santiago Salvador cometria l’atemptat del Liceu (7 de novembre de 1893), i, molt probablement, l’infiltrat de la policia espanyola al moviment llibertari, François Giraud, cometria l’atemptat contra la processó de Corpus al carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896).