Tal dia com avui de l’any 1996, fa 29 anys, a Chadwell Heath, al nord-est de Londres, moria Eva Miriam Hart, que havia estat la coautora de la darrera carta que es va escriure a bord del transatlàntic Titanic abans del naufragi (14 d’abril del 1912). Aquella carta va ser escrita a quatre mans per l'Eva (que en aquell moment tenia 7 anys) i la seva mare Ester (que en tenia uns quaranta) poca estona abans que el vaixell s’enfonsés. L'Eva, l'Ester i en Benjamin (pare i espòs, respectivament) es dirigien al Canadà per a començar una nova vida.
Aquella carta anava adreçada a l’àvia materna, i l’Eva i l’Ester explicaven que, durant els primers dies, havien patit indisposicions a causa de la navegació, però que en aquell moment, a dos dies i mig d’arribar a la destinació de Nova York (era diumenge al vespre i comptaven a desembarcar el dimecres al matí), es trobaven molt millor i es preparaven per a intervenir en un concert a bord —en un cor format pel passatge— a benefici de la Casa de Mariners. Esther —la mare— destacava que Eva —la nena— s’estava convertint en una noieta fantàstica, dotada d’una veu meravellosa.

Quan el Titanic va impactar amb l’iceberg i el pànic es va apoderar del passatge, Benjamin va conduir la seva família des de les cabines de segona classe fins a la coberta principal i va aconseguir embarcar-les al bot de salvament número 14. Benjamin va tapar la seva filla amb la seva jaqueta, per a protegir-la de l’intens fred de la nit, i li va dir: "dona-li la mà a ‘mami’ i sigues bona nena". Va ser l’últim cop que el van veure, però la carta era dins d’una de les butxaques de la jaqueta de Benjamin i això va impedir que desaparegués amb el naufragi.
Setanta-tres anys més tard (1985), el Titanic va ser descobert, i Eva Hard va criticar durament la naviliera White Star Line per la manca de bots salvavides. Va declarar que "si un vaixell és bombardejat, naufraga per la guerra; si és llençat contra les roques durant una tempesta, és per la natura; però morir només per la manca de bots salvavides, és ridícul". Va dir que les restes del Titanic eren una tomba i havien de ser respectades com a tal, i va catalogar els rescatadors com a "voltors" i com a "saquejadors de tombes".