Tal dia com avui de l'any 1665, fa 352 anys, moria a la cort de Madrid el rei hispànic Felip IV, de la casa d'Habsburg, a causa d'una malaltia infecciosa intestinal. Els dies precedents, a la cort hispànica es va escampar la brama que el rei havia emmalaltit a causa d'una “maledicció catalana” i es van activar tots els rituals de màgia i de bruixeria que ja s'havien vist abans en el procés d'apendicitis que duria a la mort el príncep hereu Baltasar Carles. Els mateixos rituals que es veurien posteriorment en el procés degeneratiu que també abocaria a la mort prematura el seu altre fill, el rei Carles II. Aquestes pràctiques hilarants provocaven reaccions de befa a totes les cancelleries europees i contribuïen a augmentar el descrèdit internacional de la cort hispànica.

Felip IV passaria a la història com el rei hispànic que va perdre Catalunya, durant 12 anys, i els Països Baixos i Portugal, de forma definitiva. Les polítiques autoritàries i despòtiques del que seria el seu ministre plenipotenciari Olivares van provocar un increment exponencial de la tensió interna en els seus dominis que, contra l'opinió d'alguns membres del seu govern que acabarien a la presó, intentaria sotmetre per la força de les armes. La revolució independentista dels Segadors (1640-1652) i la proclamació de la Primera República catalana (1641) arribaven després d'un període d'ocupació militar castellana (1635-1640), tràgicament marcat pels robatoris, incendis, violacions i assassinats que els Tercios de Castilla practicaven impunement sobre la població civil catalana.

També passaria a la història per la seva desastrosa gestió en la Pau dels Pirineus. Amb les finances i el prestigi internacional esgotats, Felipe IV va pactar una pau amb França que comportaria l'amputació dels territoris ultrapirinencs de Catalunya. Lluís XIV de França, que tenia molt mala opinió dels catalans, va proposar a Felip IV canviar els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, lliurats per la diplomàcia hispànica als francesos a canvi de l'armistici (1659), pels comtats francoparlants de Flandes, a cavall del nord de la França i del sud de la Bèlgica actuals. Però Felip IV va proclamar que calia escarmentar Catalunya i les fonts revelen que, malgrat que la proposta francesa era molt beneficiosa per als interessos hispànics, li venia més de gust castigar els catalans.

 

Imatge principal: Retrat de Felip IV pintat per Velázquez a Fraga el 1644 / Font: National Gallery