Tal dia com avui de l’any 450, fa 1.574 anys, a Roma, moria Aelia Gal·la Placídia, que havia estat filla, esposa i mare d’emperadors romans i que havia estat, també, l’esposa del rei visigot Ataülf, el primer monarca germànic que va establir la capitalitat de la seva nació en una ciutat de la península Ibèrica. Ataülf va conduir la nació dels visigots des de la vall baixa del Danubi fins a l’arc mediterrani del golf de Lleó i va radicar la capital d’aquell regne visigot, primer a Tolosa de Llenguadoc, i poc després a Barcelona. Seria la primera vegada a la història que Barcelona seria elevada a la categoria de capital d’un estat, en aquell cas, el regne visigot.
L’origen de la relació entre Gal·la Placídia i Ataülf no és clar. Segons alguns historiadors romans —com Orosi—, Gal·la hauria estat segrestada pels visigots, que l’any 410 havien saquejat Roma. En canvi, altres, com Jordanes, apunten que Gal·la hauria estat lliurada pels romans com a penyora que havia de garantir la pau entre l’imperi i els visigots. El mateix Jordanes apunta que, l’any 409, formava part del seguici reial visigòtic que, a Ravenna, va negociar amb els romans el pas del seu poble cap al nord d’Àfrica. En canvi, el que sí que sembla segur és que en aquell moment (anys 409 o 410) Gal·la tenia uns vint anys i que el 411 es va casar amb Ataülf a Forli.
El 414 s’establien a Barcelona, i Ataülf, rei dels visigots i líder de la facció romanista del seu poble, es fixaria el propòsit de consolidar un estat visigot independent sobre el territori de les províncies romanes de la Narbonesa i la Tarraconense, amb capital a Barcelona. Aquest estat actuaria com un aliat polític i militar de l’Imperi Romà d’Occident i a Gal·la se li reservaria el paper de baula necessària entre les elits visigòtiques i les oligarquies provincials romanes del territori. Ataülf, però, seria assassinat per elements de la facció contrària a l’entesa amb Roma, i Gal·la seria assotada i expulsada. Poc després, Barcelona perdia la capitalitat.