Tal dia com avui de l’any 1806, fa 219 anys, a Londres; moria Georgiana Cavendish (nascuda Georgiana Spencer), que havia estat una de les persones més influents de la societat britànica del seu temps i amb Sarah Churchill, duquessa de Marlborough i Madame de Maintenon (l’amant oficial i, després, esposa morganàtica de Lluís XIV de França), una de les tres figures polítiques femenines més destacades del segle XVIII. En l’època en què va viure, les dones no podien exercir el vot, ni ocupar càrrecs de representació política, ni responsabilitats de govern. Per aquest motiu, va “adoptar” el seu cosí Charles James Fox i el seu amant Charles Grey i va conduir hàbilment les seves carreres polítiques fins a altes responsabilitat de govern.

Georgiana Cavendish va néixer el 1757 a Althorp (comtat de Northampton) i era la primogènita de la parella formada pel polític whig (liberal) John Spencer i per Georgiana Poyntz (avantpassats de la princesa Diana Spencer i dels prínceps Guillem i Enric d’Anglaterra). Als setze anys va ser casada amb William Cavendish, duc de Devonshire. La fortíssima pressió que rebria de l’entorn del seu marit per quedar embarassada de seguida la farien caure en una sèrie d’addiccions i malalties (alcoholisme, anorèxia, drogoaddicció, ludopatia) que la marcarien durant tota la vida. Tot i això, va tenir tres fills amb el duc de Devonshire i una filla fruit d’una relació extramatrimonial amb el seu amant Charles Grey.

Així i tot, Georgiana, movent-se hàbilment pels passadissos, va ser capaç de projectar la seva influència als grans debats al Parlament de Westminster, no tan sols a través dels seus patrocinats (Fox i Grey); sinó amb altres diputats de la Cambra. Aquestes mateixes fonts destaquen que Georgiana utilitzava, a parts iguals, la seva bellesa física i la seva intel·ligència política i va introduir els debats antiesclavista i independentista nord-americà a la Cambra dels Comuns; amb un bon resultat en el primer (posaria la llavor de les lleis abolicionistes del segle següent) i amb un èxit rotund en el segon (aconseguiria que la Cambra derogués la Llei del Segell, principal element de conflicte entre la metròpoli i les Tretze Colònies).