Tal dia com avui de l’any 1892, fa 131 anys, a Le Havre (Normandia-França), moria Joana Nash i Rossi, que seria coneguda en el món operístic amb el nom artístic de Giovanna Rossi-Caccia. La “Rossi”, com també se la coneixia en el món operístic, havia nascut a Barcelona el 16 de desembre de 1818 i va ser batejada l’endemà a la parròquia de Santa Maria del Pi. Era filla de John Nash, militar de l’exèrcit britànic i de Maria Anna Rossi, cantant d’òpera. Quan va néixer Joana, la mare era la segona “buffa” del teatre de la Santa Creu. En canvi, es desconeix quina era l’ocupació del pare a Barcelona, més enllà del fet que era capità d’infanteria de l’exèrcit britànic.
Joana va residir a Barcelona fins als deu anys. Després, Maria Anna va aconseguir un contracte a París, i mare i filla es van establir a la capital francesa. Maria Anna va introduir Joana en els cenacles de l’òpera. Va estudiar amb Giulio Marco Bordogni, considerat un dels millor tenors de l’època, i amb Adelina Dalmani-Nani, una reconeguda professora de cant. Amb catorze anys (1832) va debutar a l’Hôtel de Ville de París acompanyant Rubini, Tamburini i Grisi. A partir d’aquell moment, la seva carrera va tenir una trajectòria fulgurant: el 1836, amb divuit anys, debutava al Teatre Nacional de l’Òpera Còmica, de París, i el 1840, amb vint-i-dos anys, ho feia al Teatre Scala, de Milà.
La seva relació amb Catalunya no s’havia trencat mai. Joana conservava el coneixement de la llengua catalana, dels anys d’infantesa als carrers del Raval de Barcelona, i sempre es va sentir vinculada a la ciutat. Això explica que, després de triomfar a París i a Amsterdam, dues places operístiques amb un públic força més exigent que el de Barcelona, acceptés treballar per al Gran Teatre del Liceu. Giovanna Rossi, va ser la primera soprano que va cantar al Liceu (1847). Hi va ser durant tres temporades, i hi va representar més de cent funcions. El 1854 va deixar els escenaris, es va establir a Le Havre, i es va dedicar a la docència de la música fins poc abans de la seva mort.