Tal dia com avui de l’any 1978, fa 46 anys, a Jerusalem (Israel); moria Golda Meir —nascuda Golda Mabovitx— que en el decurs de la seva vida seria una de les personalitats més importants en el procés de formació i consolidació de l’Estat modern d’Israel. Golda havia nascut el 1898 a Kíiv (llavors Imperi rus) i el 1906, amb vuit anys, havia emigrat amb la seva família als Estats Units i allà, als divuit anys (1916) s’havia convertit en Golda Meyerson (el cognom del seu marit). Es va criar a Milwaukee i es va formar la High School de Denver (Colorado) i a la Universitat de Wisconsin. El 1921, amb vint-i-tres anys, va emigrar amb el seu marit al Protectorat Britànic de Palestina, es va instal·lar en un kibbutz i va adaptar el seu cognom a Meir.

Entre 1924 i 1947 va ser una destacadíssima líder de l’activisme sionista al Protectorat Britànic de Palestina; que lluitava per a la creació d’un Estat per als jueus. I entre 1948 (independència d’Israel) i 1974 (quan, amb 76 anys d’edat, abandona la política activa) va ser, de la primera a la sisena legislatura, diputada a la Knesset (la cambra legislativa israeliana); la primera ambaixadora d’Israel a la Unió Soviètica (1948-1949); ministra de Treball (1949-1956); ministra d’Afers Exteriors (1956-1966); ministra d’Interior (1970) i primera ministra (1969-1974). Va ser la primera dona a Israel i la tercera al món que va exercir la governació d’un Estat.

Golda destacaria per la seva extraordinària determinació, que es va forjar durant els anys de privacions i de persecucions de la infantesa, a Kíiv. Golda deia que el seu record més llunyà era la figura del seu pare clavant taulons a la porta i a les finestres de casa per protegir-se dels assassinats massius perpetrats durant els pogroms. I també, es forjaria durant els anys de formació als Estats Units. Golda, que seria una de les signants de la declaració d’independència d’Israel (1948) va dir que “després de signar vaig plorar, perquè quan estudiava Història als Estats Units, i llegia sobre els que havien signat la Declaració d’Independència americana, no em podia imaginar que es tractava de gent real fent una cosa real; i allí era jo, signant una declaració d’independència”.