Tal dia com avui de l'any 897, fa 1.120 anys, moria a la Vall d'Ora —actualment, un veïnat del municipi de Navès (Solsonès)— el comte Guifré de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent, anomenat el Pilós, dependent del poder franc. El comte Guifré, nascut l'any 840, va morir als 57 anys a causa de les ferides rebudes en un enfrontament armat entre el seu exèrcit i el del valí de Larida (Lleida) Llop Ibn Muhàmmad. Aquell enfrontament es va produir en el decurs d'una expedició de càstig que el valí de Larida havia ordenat contra les terres de frontera que havien estat repoblades per comunitats cristianes dependents del poder comtal.

A finals de la centúria del 800, la frontera entre els comtats pirinencs de l'Imperi franc i el conglomerat de taifes independents islàmiques no era estàtica ni precisa. Les fonts revelen que aquella frontera podia tenir quilòmetres d'amplada, una franja de territori despoblat considerada terra de ningú. Guifré el Pilós, durant el seu govern, va desplegar una gran obra repobladora al territori de l'actual Catalunya central, que acabaria incorporant als seus dominis i, en conseqüència, també als dominis de l'Imperi franc. L'avenç de la repoblació cristiana va ser interpretat pels musulmans com una amenaça que provocaria l'expedició de càstig.

La llegenda atribuïa a Guifré el Pilós la creació de la senyera catalana. Però el cert és que les quatre barres no es convertirien en l'ensenya catalana fins un segle llarg més tard. Guifré el Pilós passaria a la història com el primer comte de la Septimània, la regió de l'Imperi franc limitada per Narbona al nord i per Barcelona al sud, que va convertir el seu càrrec en hereditari. I això va ser possible gràcies a la lleialtat a la branca legítima dels emperadors francs. D'aquesta forma, Guifré iniciava la dinastia comtal barcelonina, que governaria el país durant més de cinc segles, fins a l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara arran del polèmic Compromís de Casp, l'any 1412.

 

Imatge principal: Guifré el Pilós / Font: Viquipèdia