Tal dia com avui de l’any 1216, fa 808 anys, a Perusa (llavors Estats Pontificis) moria Lotario del Conti di Segni, que havia estat pontífex de l’església catòlica entre el 1198 i el 1216 i havia regnat com a Innocenci III. El pontífex Del Conti passaria a la història per haver organitzat la “Croada contra l’heretgia albigesa” (1208-1214) —els càtars— i per haver ordenat la massacre contra la població occitana de confessió càtara. Segons la investigació historiogràfica, aquella croada es va saldar amb l’assassinat de 50.000 persones. Només a Besiers (vescomtat independent de Besiers), l’exèrcit croat —format per soldadesca francesa i dirigit pel mercenari anglès Simó de Montfort i per l’arquebisbe de Narbona Arnau Amalric— van assassinar 20.000 persones. En l’assalt a la ciutat, Amalric li va dir a Montfort: “Mateu-los a tots. Déu ja reconeixerà els seus”.
Innocenci III va ser un pontífex extremadament autoritari i violent, que mai no va concebre una sortida pacífica a la crisi càtara. Inicialment, va enviar una sèrie de personalitats del món catòlic amb la missió de retornar els càtars a l’autoritat de Roma. Entre aquests hi havia els castellans Didac d’Osma i Domènec de Guzman i els occitans Raül de Fontfreda i Pere de Castellnou. Però la manca de resultats el va empènyer a radicalitzar aquell escenari, i va ordir un crim de falsa bandera. El 15 de gener del 1208 apareixia mort Pere de Castellnou, que havia estat el missioner que havia mantingut una posició més bel·ligerant amb els dissidents religiosos i, automàticament, responsabilitzava els càtars i convocava una croada. El 21 de juliol del 1208, Montfort entrava a Besiers i posava en pràctica la cita de l’arquebisbe Amalric.
Posteriorment, es va enfrontar a Montfort, que tenia segrestat al petit Jaume, hereu al tron de Barcelona i futur Jaume I. Montfort, aprofitant l’escenari de guerra, estava exterminant la noblesa del Llenguadoc per a usurpar-ne títols i propietats, i el seu propòsit era reunir tots aquells dominis i monitoritzar la Corona catalanoaragonesa casant el petit Jaume amb la seva filla. Innocenci III, tement perdre el control sobre el monstre que havia creat, protegiria Maria de Montpeller, vídua del rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó (mort el 1213 a la batalla de Muret, precisament a mans de Montfort), i obligaria el mercenari anglès a lliurar el petit Jaume als cavallers templers catalans, que el criarien fins a la majoria d’edat. Innocenci III va morir sobtadament i, segons la tradició catòlica, la seva ànima va romandre al purgatori durant molt de temps.