Tal dia com avui de l’any 1497, fa 525 anys, moria a Salamanca (Corona castellanolleonesa), Joan de Trastàmara i de Trastàmara, conegut també com a Joan d’Aragó i de Castella; únic fill mascle dels Reis Catòlics (segon en l’orde de naixement); i, posteriorment, proclamat hereu als trons de Barcelona i de Toledo. Joan havia nascut el 30 de juny de 1478 a Sevilla, en aquell moment la primera plaça mercantil de la monarquia hispànica i seu ocasional de la cort itinerant dels Reis Catòlics. Joan d’Aragó estava precedit per la seva germana Isabel (1470) i seria seguit per les seves germanes Joana (1479), Maria (1482) i Caterina (1485).
Joan va ser casat amb Margarida d’Habsburg, filla de Maximilià d’Habsburg (arxiduc independent d’Àustria) i de Maria de Borgonya (duquessa independent de Borgonya i comtessa independent de Flandes). Aquell matrimoni, que es va complementar amb el de Felip (germà de Margarida i hereu de Maximilià i Maria) amb Joana (germana de Joan); pretenia concentrar, en un termini de dues o tres generacions, tot el patrimoni dels Trastàmara-Trastàmara i dels Habsburg-Borgonya en unes soles mans; que, seguint els plans de Ferran havia de ser un rei amb el patrònim Trastàmara.
Però Joan sempre va tenir una salut trencadissa; i acabaria morint prematurament als vint anys, pocs mesos després del seu casament amb Margarida, i sense haver engendrat descendència. Oficialment va morir per una tuberculosi, i extraoficialment per una pràctica desenfrenada del sexe. Amb Joan, els Reis Catòlics van enterrar l’ambició de convertir els Trastàmara en la nissaga més poderosa del continent. L’hereu i successor de Ferran i Isabel i de Maximilià i Maria, seria Carles, fill de Felip i de Joana, que portava el patrònim Habsburg del pare i de l’avi, i que seria l’iniciador de la dinastia Habsburg que governaria la monarquia hispànica durant dos segles.